Dilluns13 de març, Carmel Ferragud, professor i investigador de l'Institut Interuniversitari López Piñero (IILP-UV) va presentar en una conferència un dels actuals projectes del grup d'investigació Sciencia.cat que estudia l'impacte del galenisme en diferents àmbits durant l'Edat Mitjana en la Corona d'Aragó.

La conferència va començar explicant els orígens del grup Sciencia.cat que és, en paraules de Ferragud: “un grup sense grup ja que, si bé existeix un marc històric comú en el qual es desenvolupen les investigacions (principalment l'Edat Mitjana i l'Edat Moderna) i dins de l'àmbit dels territoris de llengua catalana, els interessos són molt diversos (hi ha estudis en disciplines molt variades com la Història de la Medicina, les Ciències Naturals i fins i tot la Tecnologia)”. El projecte naix l'any 2005 i, actualment, compta amb un equip interdisciplinari amb formació, edats i orígens diversos (dins del grup hi ha 10 investigadors internacionals). Com va exposar Ferragud: “ens interessen moltíssim aquestes incorporacions perquè si bé utilitzem un marc històric i temàtic comú, ampliar les investigacions a altres territoris ens permet establir comparacions”.

En aquests moments, Sciencia.cat desenvolupa, entre altres, un projecte denominat Vernacularitats en la ciència medieval i renaixentista: textos, creadors i professionals. Aquesta investigació persegueix tres grans objectius: En primer lloc, estudiar com es va crear un nou sistema mèdic a Occident en l'Edat Mitjana, on el col·lectiu dels metges universitaris va ser molt reduït i poderós a l'hora d'influir en l'establiment del sistema. Ferragud va explicar que aquesta idea naix d'un treball anterior: “en 1980 Luis García Ballester i Michael R. McVaugh comencen a buidar nombrosos arxius del segle XV i apareixen documents relacionats amb el nostre marc teòric, molt poc coneguts i treballats”. El segon objectiu del projecte és difondre el català com a llengua d'accés al saber en aquesta època. Alguns dels sanadors vernacles de l'època eren persones que no havien anat a la Universitat però que havien accedit als ensenyaments mèdics a través de les traduccions del llatí al català. De fet, en aquest període històric apareixen nous gèneres de textos en llengua catalana vinculats a aquests autors i metges: receptaris, compendis i adaptacions. El tercer objectiu és estudiar la recepció cultural del galenisme en l'època. Ferragud va exposar: “volem estudiar aqueixos altres àmbits que es van impregnar del nou sistema mèdic. Per exemple, com apareixen termes vinculats al galenisme en la literatura, en obres d'autors tan importants com Jaume Roig o com es representava en la pintura”.

El projecte, que té com a fonts fonamentals els documents allotjats en els arxius històrics i els manuscrits, és finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació, per l'Agència Estatal d'Investigació i pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional i té com a investigadors principals al propi Carmel Ferragud (Universitat de València) i a Lluis Cifuentes (Universitat de Barcelona). No obstant això, hi ha una llista molt nombrosa d'investigadors implicats i també col·laboradors externs, especialment per a crear les bases de dades, un dels punts més rellevants del projecte.

Ferragud va explicar alguns dels resultats de la investigació:”el projecte compta amb nombrosos recursos digitals, alguns d'ells són MedCat i FalconAr on es poden trobar els arxius consultats on hi ha documentació relativa a la Medicina i la Falconeria en la Corona d'Aragó. Per descomptat, la creació de bases de dades, un treball que estan duent a terme tècnics externs especialitzats en Història Medieval i diversos doctorands. En aquestes bases es poden localitzar des d'uns certs documents dels arxius fins a donacions particulars de l'arxiu d'Antoni Cardoner i els quaderns de Luis García Ballester i de Micheal R. McVaugh transcrits”. Fruit d'aquest projecte també poden trobar-se algunes monografies publicades com la de l'Hospital Sant Andreu de Mallorca sota el títol L’hospital, la dona i el capellà. En l'actualitat, en aquest projecte, i només en la UV estan involucrades un total de 5 tesis doctorals.

La conferència va mostrar la magnitud d'un projecte que no sols tracta de llançar llum sobre les pràctiques mèdiques i la seua difusió durant l'Edat mitjana sinó de facilitar l'accés a les fonts i a un material inèdit per a qualsevol investigador.

Marina Piedrahita, Estudiant en pràctiques del Màster Universitari en Història de la Ciència i Comunicació Científica en el IILP-UV.