University of Valencia logo Logo Inter-university Institute López Piñero Logo del portal

NOTICIA NOVA ENTRADA DE “SABERS EN ACCIÓ”: "Anàlisi química i composició" de Sarah Hijmans (Université Paris Cité)

  • May 2nd, 2025
Image de la noticia

Volum 4 de “sabers en acció”: https://sabersenaccio.iec.cat/

Categoria "Estudis"

L’evolució conjunta de les tècniques de laboratori i les interpretacions de la composició en l’anàlisi química del segle XVIII

 La composició és un aspecte central de la química moderna. És habitual diferenciar substàncies per dades relacionades amb la seua composició, ja sigui per les proporcions i identitats dels elements de la fórmula química d’una sal o per la disposició espacial d’aquests elements en l’estructura molecular d’una substància orgànica. Tanmateix, no sempre va existir en química la certesa que les espècies químiques poden caracteritzar-se i classificar-se segons la seua composició. Va ser un plantejament que va sorgir de les operacions manuals realitzades amb diferents substàncies als laboratoris químics.

Els relats històrics tradicionals, incloent el famós article de Robert Siegfried i Betty Jo Dobbs, han associat l’aparició d’aquesta visió de la composició química amb la revolució química de finals del segle XVIII. En aquella època, Antoine Lavoisier (1743-1794) i els seus col·legues francesos van desenvolupar un nou sistema químic, en què les substàncies s’anomenaven i classificaven segons la seua composició creixent, és a dir, des de les més simples a les més complexes. El sistema se centrava en una llista d’elements químics o “substàncies simples”, cossos impossibles de descompondre, que substituïen així definitivament els quatre elements com a constituents primers de totes les substàncies químiques. Un dels aspectes nous, segons Siegfried i Dobbs, va ser que Lavoisier va basar explícitament les seues conclusions sobre la composició en mètodes experimentals d’anàlisi i síntesis, per exemple, a través de la descomposició i recomposició de l’aigua en els famosos experiments públics de 1785. D’aquesta manera, va caracteritzar els elements químics com a substàncies susceptibles d’obtenir-se mitjançant operacions químiques, “l’últim punt que l’anàlisi és capaç d’assolir”. Tanmateix, des dels anys setanta del segle XX, els historiadors han qüestionat el caràcter revolucionari de l’obra de Lavoisier mostrant que una visió “analítica” de la composició química es va desenvolupar gradualment al llarg del segle XVIII i va seguir evolucionant al següent. En aquest text presentaré alguns dels aspectes d’aquest desenvolupament gradual i explicaré la seua relació amb l’evolució de les tècniques d’anàlisi química.

Per a continuar llegint:

https://sabersenaccio.iec.cat/analisi-quimica-i-composicio/