Amb ocasió del cicle de cinema “Prostitució i salut”, organitzat conjuntament per l'Aula de Cinema de la Universitat de València i l'Institut d'Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero, i en el marc del treball que es realitza al Museu d'Història de la Medicina i de la Ciència de l'Institut, el voluntari cultural de la Universitat de València, Javier Balaguer, i la investigadora resident, Elena Noriega, presenten la història d'un objecte de la col•lecció cientificomèdica estretament relacionat amb el tema: el Blenocol (signatura MD-0482).

La prostitució ha estat tolerada des de l'antiguitat, en un perfecte exemple de doble moral, com un mal menor que contribueix a preservar el matrimoni monògam i amb aquest l'estructura de les societats occidentals, i es reflecteix així en textos d'Aristòtil, Sant Agustí i Sant Tomás d'Aquino. Així mateix, és històricament coneguda la relació entre prostitució i malalties venèries: es consideren aquestes com un càstig pel pecat de la incontinència, pel fet de no haver-se pogut resistir qui les contrau a l'atractiu de la luxúria. No obstant això, a la fi del segle XIX té lloc un increment considerable d'aquestes malalties, entre altres factors, a causa de la migració del camp a les ciutats i de les penúries econòmiques de les classes treballadores, que van portar aparellades un increment de la prostitució femenina, principal vector de la malaltia. L’extensió d'aquestes malalties va fer que aparegueren víctimes innocents entre esposes, fills i nodrisses; tot això sense tenir en compte el problema que suposava en la milícia, particularment procliu a aquestes, i que sovint va veure les seues forces delmades per aquest motiu. Amb l'objecte de protegir-se, diverses formes d'enfrontar-se a les malalties venèries van ser objecte d'intensos debats: prohibició, reglamentació o abolició, i alhora es van anar desenvolupant marcs jurídics i assistencials per a combatre-les, i es van traslladar així certs elements de la sexualitat des de l'àmbit privat de la llar al terreny públic social.

            Dins d'aquestes actuacions es troba la propaganda destinada a conscienciar la població dels perills que comporten aquestes malalties i els seus efectes perniciosos sobre la família, la societat i fins i tot la raça, així com la divulgació de pràctiques preventives individuals. Entre aquestes, i amb la influència de la moral catòlica, hi hagué autors que van preconitzar l'abstenció com a profilàctic. En un pla més realista, la profilaxi es va centrar en la utilització de mètodes físics –com el preservatiu– o químics durant la relació sexual. En aquest context sorgeix el Blenocol. En el seu prospecte es descriu com a “Medicamento preventivo de las enfermedades venéreas”. Fabricat pels Laboratorios del Norte de España, propietat de la família Cusí durant un llarg període de temps, des de 1929 fins a probablement finals de la dècada dels 50, el Blenocol és una pomada en la composició de la qual figuren nitrat de plata i calomelans (clorur de mercuri). De fet, els metalls pesats van ser àmpliament utilitzats en medicina com a tractament de dubtosa eficàcia per a una àmplia varietat de malalties, en particular la sífilis, així com en la profilaxi per les seues propietats bactericides. No obstant això, la seua toxicitat fa que es tracte d'una substància “molt perillosa per a la salut”, segons la norma NFPA 704.

            En discrets tubs monodosi que incloïen un prospecte amb una detallada i explícita forma d'utilització, aquest profilàctic d'acció química microbicida, destinat a impedir el contagi de l'home en el cas que mantinguera una relació sexual amb una dona infectada, va tenir una incidència sociològica important en l'època. En Internet es troben abundants històries de soldats que narren la seua relació amb aquest producte, ja que era distribuït entre la tropa per evitar possibles contagis amb la disminució consegüent de la capacitat militar. Així mateix trobem recomanada la utilització en l'exemplar del 1r de pluviós de 1938 de la revista Nervio, editada per la 147 Brigada Mixta, i atès que “hoy por hoy la prostitución es inevitable”, segons s'indica en la revista. També ho trobem en un parell d'importants novel·les sobre la Guerra Civil espanyola: tant en Campo de Sangre, de Max Aub, com en El curt estiu de l'anarquia. La vida i la mort de Durruti, de Hans Magnus Enzensberger es parla de repartir Blenocol entre la tropa (en aquest últim cas en boca del mateix líder anarquista) davant la visita imminent d’aquesta als bordells.

            I és que la relació dels Laboratorios del Norte de España amb la milícia va ser estreta. En alguns dels seus prospectes es llegeix “Declarado de utilidad en la ARMADA”. En la mostra de què disposem en el Museu d'Història de la Medicina i de la Ciència pot llegir-se: “Prohibida la venta de este ejemplar en las farmacias” i “Envase especial para servicios oficiales”. També hem trobat en un fullet de 1934 un paràgraf signat pel general metge, cap dels Serveis Sanitaris de l'Armada, en el qual es “Dispone que se declare de UTILIDAD EN LA MARINA, el profiláctico y antivenéreo ‘BLENOCOL’ y que se acepten los ejemplares del folleto (…) que ofrece la Casa Cusí para su divulgación en la Armada”. En efecte, la Casa Cusí va publicar una sèrie de fullets divulgatius sobre els perills de les malalties de transmissió sexual, destinats no només a l'exèrcit sinó també a la societat civil, i dins del marc de conscienciació individual que hem comentat. Encara que trobem algun títol asèptic com “El peligro venéreo”, l'enfocament masclista de la sexualitat es fa notar tant en el títol d'altres, com per exemple “Lo que debe saber todo hombre de las enfermedades venéreas”, com en  el contingut dels fullets, sense referències a la protecció de la dona i menyspreant el preservatiu, ja que suposava un menyscapte en el plaer de l'home i tenia a més connotacions de procediment anticonceptiu, en contradicció amb la moral de l'època.

            També es va posar l’accent en la protecció de víctimes innocents, en la necessitat de combatre aquestes malalties “para ser un pueblo fuerte y sano” i “para un mejor porvenir de nuestra raza”, i s’advertia de la possibilitat del càstig als que propagaren la malaltia, amb la finalitat d'aconseguir que “una nueva generación potente y creadora… dé días de esplendor y de gloria a nuestra Patria”. Una estratègia completada amb nombrosos anuncis en periòdics de l'època, amb frases publicitàries particularment cridaneres i de caràcter netament masclista, ja que ignoren la cura de la dona: “Las tentaciones de la ciudad”, “No ande a ciegas. ¡Prevéngase!”, “Blenocol protege al hombre” o la que dóna títol a aquesta ressenya, “El perill sotja”, amb una dona fatal en un carreró fosc que encarna aquest perill per a l'home del qual Blenocol protegeix. Tot un resum de l'actitud cap a la sexualitat d'una època.