
El passat 19 de desembre, va tenir lloc en el Palau Cerveró la inauguració de l'exposició Fontilles. La ciutat amagada. L'acte es va obrir amb les paraules d'agraïment d'Ester Alba, Vicerectora de Cultura i Societat de la UV, cap als tres comissaris de l'exposició: Antonio García Belmar, Inés Anton, de la Universitat d'Alacant, i Inma Mengual, de la Universitat Miguel Hernández.
La vicerectora va destacar la importància de l'exposició com una manera de mostrar als oblidats, als afectats per una malaltia oculta, amagada com ho van ser els llocs on es van construir les leproseries. Persones que havien estat marginades i deshumanitzades. Dones i homes estigmatitzats que es van veure obligades a viure en colònies apartades de la societat i, fins no fa molt, van ser vistes amb repulsió per la resta de la societat.
Com a temes que estaven molt presents en l'exposició, va ressaltar la memòria i la generació de la solitud, així com la desconfiança, l'aïllament i la mirada reflexiva i poètica cap a la vida pròpia. Finalment, va definir l'exposició com una tasca important i necessària, no sols de reflexió i recerca i de mostrar històries de vida de tantíssimes persones sinó, també, de restitució de la memòria i de la dignitat d'aquestes persones.
A continuació, Alicia Puchalt, Vicepresidenta de la Fundació Fontilles, ens va recordar que, en el món, hui, segle XXI, continua havent-hi lepra; que les persones afectades per aquesta malaltia continuen sofrint rebuig, estigma i discriminació; i que Fontilles, 115 anys després de la seua fundació, continua lluitant a tot el món contra aquesta malaltia i les seues conseqüències.
Per part seua, Ximo Guillem, director de l'Institut Interuniversitari López Piñero, va destacar que, en el projecte de l'exposició, conflueixen tres universitats (València, Alacant i Miguel Hernández), col·laborant en una tasca essencial com és la conservació del patrimoni del sanatori de Fontilles, tan ric i tan necessari per a entendre la nostra història i el nostre present.
Va tancar l'acte Antonio García Belmar, membre de l'Institut Interuniversitari López Piñero i un dels tres comissaris de l'exposició, qui va explicar que l'exposició parla de totes aquestes persones que, durant anys, van treballar a la ciutat de Fontilles per a cuidar a altres persones. Són els religiosos, les religioses, els voluntaris, les voluntàries, els treballadors de Fontilles i, també, els visitants i les penyes amigues. L'exposició ens permet observar Fontilles com la van veure aquestes persones gràcies a les desenes de filmacions en Super-8 que s'han recuperat com a part del patrimoni, i que representen multitud d'històries que s'han condensat en una pel·lícula de 10 minuts.
El comissari va ressaltar que l'exposició parla també, sobretot, de més de dues mil homes, dones, joves, xiquets i xiquetes que van arribar al sanatori i que, en alguns casos, van passar allí quasi tota la seua vida. L'exposició els converteix en protagonistes. Gent com Manuela, Paco, Maruja, Lourdes, Ricardo i moltes altres persones que van prestar el seu relat, la història de la seua vida. El repte del projecte ha estat com traslladar aquests relats a una exposició. D'aquests relats s'han pres dues coses, d'una banda, la seua mirada, i per una altra, la seua visió. Amb ells, el professor García Belmar va publicar recentment el llibre titulat Éramos todos iguales. Relatos de vida en torno a la lepra (Universidad de Alicante, 2023).. El que van comptar aquestes persones sobre com veien la ciutat de Fontilles ha estat la inspiració per al disseny de l'exposició. Aquestes veus també han permès realitzar la selecció d'objectes que, d'una altra forma, no estarien en l'exposició. Objectes com la moto d'Antonio l´esmolador, amb la qual va arribar a Fontilles per a quedar-se. Objectes anodins, en molts casos abandonats, però que els relats van omplint de significat i de valor.
Antonio García va concloure dient que, en l'exposició, havien intentat contar la història tal com aquestes persones l'havien comptat, persones que van veure robada la seua identitat i la seua dignitat, però que van saber lluitar per a recuperar-les. Aquest esperit de força i d'assoliment és el que els tres comissaris han volgut projectar en aquesta exposició, a través del disseny museogràfic realitzat per Elena Ortolá i Juan Torres, de l'estudi Ortogràfic de Xativa.
Per a saber més: Fontilles y la lepra en España
Jonathan Bustos, estudiant de pràctiques extracurriculars del Màster Interuniversitari d'Història de la Ciència i Comunicació Científica