IV JORNADA D’ACTUALITZACIÓ CIENTÍFICA PER A PROFESSORAT DE SECUNDÀRIA I DE BATXILLER
MEDICINES ALTERNATIVES I COMPLEMENTÀRIES
L’ús de les controvèrsies sociocientífiques per a l’ensenyament
17-18 Novembre 2017
Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència « López Piñero » Palau de Cerveró, València
L’objectiu d’aquesta matinal és presentar els estudis històrics al voltant de les medicines alternatives i complementàries i plantejar els potencials usos didàctics d’aquest estudis dins de les aules. La presentació de la primera part estarà a càrrec del professor Enrique Perdiguero (UMH) que oferirà una visió panoràmic de les diferents aproximacions al problema. La sessió amb el professor Juan José Ruiz amb la discussió de l’ús didàctic de les controvèrsies sociocientífiques dins de les aules i les diferents tècniques d’ensenyament i aprenentatge que poden fer-se servir. També hi haurà una presentació del nou curs MOOC d’història de la ciència i de les noves exposicions temporals del IHMC.
Tal i com altres matinals, les persones participants disposaran d’un dossier documentals amb lectures addicionals per ampliar la informació. També podran conèixer els recursos bibliogràfics de l’Institut López Piñero, així com les exposicions i altres activitats de divulgació relacionades.
PROGRAMA
Divendres 17
18 h. Presentació del programa. Objectius. Materials.
18.30 - 19h. MOOC: Un curs obert d’història de la ciència. José Ramón Bertomeu Sánchez (director de l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència, Universitat de València)
19h - 20 h. Guia i visita de l’exposició: Frankenstein o el modern Prometeu: diàlegs entre ciència i literatura”. Presentació dels recursos didàctics per l’exposició. A càrrec de Pedro Ruiz- Castell (comissari de l’exposició).
Dissabte 18
9.30 - 10.30 h. Presentació. Enrique Perdiguero (catedràtic d’història de la ciència. Universitat Miguel Hernández, Elx): “Medicines alternatives i complementàries: perspectives històriques”
10.30 – 11,30 h. Discussió. 11,30 – 12 h. Descans
12 – 13 h. Juan José Ruiz “L’ús de les controvèrsies tecnocientífiques a les aules”. 13 - 14 h. Debat i conclusions finals.
La presentació del prof. Enrique Perdiguero permetrà situar les medicines alternatives i complementàries (MAC) en el marc del pluralisme assistencial, això és, dins del conjunt d'instàncies emprades per la població per resoldre aquells problemes que consideren un minvament de la seva salut. Tals instàncies van des de l'auto-atenció (per exemple, l'automedicació) a la utilització de la medicina científic-experimental en el marc del sistema sanitari públic o de la medicina privada, passant per l'ús d'una molt variada gamma de productes «saludables», de sanadores consuetudinaris i d'una complexa gamma de formes de sanar que s'han agrupat sota l'epígraf MAC. L'ús d'aquestes últimes cal posar-ho en relació amb el de les altres instàncies assistencials, analitzant els «itineraris terapèutics» que segueix la població per recobrar la salut. El pluralisme assistencial presenta especificitats que responen a les característiques socials, culturals, econòmiques i polítiques de cada grup humà. Per abordar de manera seriosa tot el debat que sobre les MAC s'està generant en la societat, a més de tot l'indicat, cal prendre en consideració diverses qüestions que no apareixen en els mitjans de comunicació amb massa freqüència. Una d'elles és la perspectiva comparativa: què ocorre en altres països desenvolupats i en altres sistemes sanitaris pel que fa a les MAC? També cal valorar els perfils dels usuaris de les MAC, així com les raons per al seu ús. Assumir la ignorància i credulitat de la població com a eix explicatiu és un recurs que s'ha mostrat repetidament insuficient al llarg de la història per entendre el comportament de cerca de la salut.
El prof. Juan José Ruiz defensarà l’interès de treballar les controvèrsies sòcio-científiques a les classes de ciències. En aquest sentit, estudis realitzats en Didàctica de les Ciències han posat de manifest que treballar les CSC (Controvèrsies sòcio-científiques) a l’aula augmenta l’interès i la motivació dels/de les alumnes vers la ciència, proporciona a l’alumnat una millor comprensió de la naturalesa de la ciència i facilita l’adquisició d’habilitats de pensament d’ordre superior com l’habilitat argumentativa, la resolució de problemes complexos i el pensament crític. Les CSC es caracteritzen perquè solen ser interdisciplinàries, en molts casos els temes tractats estan fortament afectats pel context i per aspectes emocionals, socials i/o morals la qual cosa provoca certa incertesa en quant als resultats de les activitats didàctiques proposades.
Tot i que les CSC a l’aula es poden treballar de formes diverses, nosaltres ens centrarem en la utilització dels debats orals. La realització d’un debat requereix una fase prèvia d’activitats d’ensenyament-aprenentatge en la qual els alumnes han d’adquirir els coneixements científics implicats en el tema a debatre. Un dels objectius que pretenem assolir quan plantegem un debat és que els alumnes aprenguen, a més dels coneixements científics, a expressar oralment les seues idees d’una forma persuasiva aconseguint així destreses argumentatives. Un marc teòric que es pot utilitzar per tal d’ensenyar i avaluar l’argumentació és el model de Toulmin.
Participants
Enrique Perdiguero : Catedràtic d'Història de la Ciència a la Universitat Miguel Hernández d'Elx. Les seves primeres recerques es van centrar en l'estudi del curanderisme i dels rituals diagnòstic terapèutics a diverses comarques del sud del País València des de la perspectiva de l'antropologia mèdica. Posteriorment va passar a ocupar-se del mateix assumpte des d'una perspectiva històrica, així com dels relatiu a l'ús de les avui cridades Medicines Alternatives i Complementàries. Ha publicat nombrosos articles i capítols de llibre sobre el pluralisme assistencial.
Juan José Ruiz. Assessor del CEFIRE CTEM. Llicenciat en química, professor de Física i Química de secundària. Doctor en Investigació en Didàctica de les Ciències. Ha centrat la seua recerca a l’àmbit de l’argumentació a l’aula de ciències en secundària, especialment en els debats sobre qüestions sòcio- científiques en les classes de Física i Química. Ha participat en l’elaboració de materials didàctics i llibres de text de secundària disponibles en http://didacticafisicaquimica.es/.
Pedro Ruiz-Castell. És professor de l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència “López Piñero” i conservador del museu d’història de la medicina i de la ciència. Ha participat al disseny del curs MOOC d’història de la ciència i prepara una nova exposició “Frankenstein o el modern Prometeu: diàlegs entre ciència i literatura”.
José Ramón Bertomeu. Director de l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència “López Piñero”. Llicenciat en química, ha desenvolupat la seva carrera dins de l’àmbit de la història de la ciència. Ha coordinat el curs MOOC d’història de la ciència.
Organitzen: Institut Interuniversitari “López Piñero” (UMH-UJI-UA-UV).
Centre de Formació del Professorat, CEFIRE-CTEM, València. Delegació per a la incorporació a la universitat de la Universitat de València. Càtedra de Divulagació de la Ciència, Universitat de València.
Inscripció:
Inici de la inscripció: Del 18 d’octubre al 13 de novembre 2017. Places: màx. 47. Més informació: http://ir.uv.es/J6FieBu ; www.uv.es/ihmc
