Divendres 9 de maig, saló d'actes, Palau Cerveró

Organitzadors:

Ignacio Nebot Segarra (UV- Institut Interuniversitari López Piñero)

Marcos Bonet Safont (UV-Departament d’Història de la Ciència i Documentació)

Sergio Martínez Martín (Universitat Politècnica de València)

10:30 - Ignacio Nebot, Marcos Bonet i Sergio Martin: Eidoloscopium, observatori de terror. 

Presentació de la jornada de conferències i del projecte Eidoloscopium. L’eidoloscopi fou una càmera pionera, presentada en públic en 1895. El seu nom prové d’ειδωλον, imatge o representació i σκοπέω, veure o examinar. L’eidolon, al mateix temps, podia fer referència a un espectre o un doble fantasmal. D’aquesta manera, el nostre concepte, Eidoloscopium, uneix aquests elements, i el que ens suggereix oscil·la entre un laboratori científic i un espectacle de fira. Es tracta d’un observatori del cinema de terror, el qual tracta de discernir sobre la configuració del seu imaginari. 

10:50 Luis Pérez Ochando: Serfs o malvats. El científic en la ciència-ficció de l’era atòmica. 

La bomba atòmica marca una cesura en la representació del científic en el cine de terror i ciència-ficció occidental. Si fins al moment la figura del mad doctor es vinculava a la tradició gòtica del malvat terrible i al pecat de la hybris, a partir d'aquest període s'assenta sobre la idea que el científic deu posar-se al servei del poder militar o de les institucions estatals. Quan no ho fa, trobem la figura tradicional del malvat gòtic; però inclús quan si assumeix el seu rol de servitud, és capaç de provocar el caos, no tant per hybris com per hamartia, és a dir, per un error fatal. En qualsevol dels casos, les figures del mad doctor del període expressen les contradiccions i temors propis d'una societat sotmesa a la por atòmica i als profunds canvis introduïts per la ciència.

Luis Pérez Ochando (Requena, 1982) és llicenciat en Comunicació Audiovisual i doctor en Història de l’Art per la Universitat de València, on exerceix com a professor d’Història del Cine i d’Història de l’art del segle XX. Ha coordinat diverses monografies sobre art i cinema, com Imaginar el pasado, temer el futuro (2019), i és autor en solitari dels llibres George A. Romero. Cuando no quede sitio en el infierno (2013), Pozo de sangre. Fantasmas del cine japonés contemporáneo (2013), Todos los jóvenes van a motor. Ideologia y rito en el slasher film (2016) y Noche sobre América. Cine de terror después del 11S (2017), així com dotzenes d’articles i capítols en publicacions especialitzades en cine. Com a il·lustrador, ha treballat per a editorials com Valdemar, Dilatando Mentes o Valancourt. Com a autor de ficció, ha publicat Trol y Papel telón de fuego. 

11:20 Preguntes. 

11:30 Pausa per al café. 

12:00 Aitor de Maenza: Dr. Mabuse. La ciencia al servicio del capital

Una de las funciones más interesantes del cine es documentar su época, y aún más curiosoes como las inquietudes de esas épocas se enmascaran bajo el cine de género. Bajo esta premisa se analizará cómo la figura del científico ha tenido mala publicidad a lo largo de la historia del cine, desde que la disciplina científica se fue alejando de los principios morales para arrojarse al positivismo. Desde la República de Weimar hasta el individualismo actual, se pretende hacer un recorrido de cómo el siglo XX ha visto una creciente enemistad entre las ciencias naturales,sociales y la filosofía. Mientras que el cine registraba estos hechos.

Aitor de Maenza és graduat en Comunicació Audiovisual i màster en Belles Arts. Ha organitzat exposicions y realizat gestions en la Fundación La Posta i en alguns museus municipals, a més de xarrades en l’IVAM. La seua especialitat és l’art cinematogràfic i el seu abast sociològic. 

12:30 Preguntes. 

12:40 Erika Tiburcio: Ciencia y nacionalcatolicismo en el cine de terror tardofranquista.

El cine de terror tardofranquista exploró las tensiones entre modernidad y tradicionalismo en un momento en que España comenzaba a imitar los modelos de otros países considerados más avanzados. Así, la monstruosidad encapsuló dichas tensiones en la que la figura del Mad Doctor jugó un papel esencial al representar una transgresión moral (doctor Orloff -Gritos en la noche-, Eva Wolfstein -La furia del hombre lobo- o Thomas Gruber -La perversa caricia de Satán) como una visión siniestra de la ciencia nacionalcatólica (el doctor Brown -El colegio de la muerte). En esta conferencia, repasaremos las principales características y los diferentes discursos en torno a esta figura monstruosa y la relacionaremos con su contexto socio-cultural. 

Erika Tiburcio Moreno és professora ajudant doctora en el departament de Didáctica de las Ciencias Experimentales, Sociales y Matemática de la Facultad de Educación de la Universidad Complutense. Ha centrat les seues línies d’nvestigació en el cine de terror com a font històrica i recurs en la didáctica de les Ciències Socials. Entre les seues publicacions, destaca la seua obra Y nació el asesino en serie. El origen cultural del monstruo en el cine de terror estadounidense, publicada en Catarata, i capítols en obres col·lectives com La locura en los productos culturales de la Transición, coordinada per Rafael Huertas, o Childhood and Innocence in American Culture. Heartaches and Nightmares, editat per James M. Curtis.

13:10 Preguntes.

13:20 Pausa per a dinar.

16:15 Andrés Porcel: Imatges de la psicosis al cinema de terror.

La intervenció se centrarà a descriure i comparar tres visions dels trastorns psicològics en tres pel·lícules ja clàssiques dels primers seixanta: Psicosis (Alfred Hitchcock, 1960); Repulsión (Roman Polanski, 1965) y El gabinete Caligari (Roger Kay, 1962).

Andrés Porcel és psiquiatra en exercici en la sanitat pública valenciana. Va llegir la seua tesi doctoral, dirigida pel professor López Piñero, en una data tan llunyana com 1993, sobre la representació social de la ciència i la medicina en la historieta dels anys cincuanta. És coautor de la primera Historia del tebeo valenciano en 1993. Autor del llibre Historia oral de la psiquiatría en Valencia, editat per la Asociación Española de Neuropsiquiatría en 2021  i d’alguns artícles sobre la representació de la bogeria i de la psiquiatria en la cultura popular.

16:45 Preguntes

16:55 David Kirby: Scientists on Screen: What does it mean to “act” like a scientist?

Connexió en directe a través de Zoom. 

Our images of scientists in cinema have long been shaped by the horror films of old with Victor Frankenstein maniacally yelling at the screen “It’s Alive!” But scientists on screen have changed dramatically over the last 20 years. This talk will explore the types of changes that have occurred over that time. I will also discuss the role of science consultants in helping actors “act” like a scientist.

El professor David A. Kirby és Chair del Department of Interdisciplinary Studies in the Liberal Arts i Director del Science Technology & Society program al Cal Poly de San Luis Obispo. Previament, va ser professor de Science Communication Studies en el Centre for the History of Science, Technology and Medicine de la Universitat de Manchester. La seua recerca examina com les pel·lícules, la televisió i els videojocs actuen com a vehicles de comunicació científica, tractant de comprendre com les històries que es conten sobre la ciència en els productes mediàtics influeixen en la construcció d’idees i en la nostra percepció de la ciència com a força social, cultural i política. Al seu llibre Lab Coats in Hollywood: Science, Scientists and Cinema explorà la col·laboració entre els científics i la indústria de l’entreteniment. Actualment està escrivint un llibre titulat Indecent Science: Religion, Science and Movie Censorship, que explorarà com el cine va servir de camp de batalla sobre el paper de la ciència a l’hora d’influir en la moralitat.