Segon volum de “sabers en acció”: https://sabersenaccio.iec.cat/. Categoria “Públics”
El coneixement científic és resultat de la seva contínua circulació a través de la societat, des del món acadèmic a la cultura popular i viceversa.
Hem heretat del segle XX una imatge probablement una mica ingènua de la divulgació científica. Es tracta d’una visió que podríem denominar com a “tradicional”, en la qual els científics professionals, o els experts en general, semblen posseir veritats indiscutibles que decideixen després, de manera unilateral, difondre a la societat com una mena de coneixement simplificat. Segurament aquesta imatge tòpica coincideix amb la idea que el coneixement es crea primer en espais tancats inaccessibles al públic (com el laboratori) i, només en una segona etapa, es divulga a la societat. A més, aquesta visió tradicional atorga al públic en general, a les persones profanes, un paper secundari, quasi irrellevant, com a gairebé analfabetes en cultura científica. Així es justifica la necessitat d’una comunicació científica jeràrquica i vertical des dels experts cap als profans. En altres paraules: els que realment saben han d’il·lustrar els que no saben, perquè aquests últims prenguin consciència de la importància de la ciència moderna i comprenguin, sense fer-se massa preguntes, la necessitat d’invertir grans quantitats de diners públics en recerca.
Per a continuar llegint:
