El nou context del segle XIX va produir noves barreres per a l’accés de les dones a la ciència. Malgrat això, les seues contribucions van continuar sent molt rellevants en moltes àrees.

Un dels textos en què William Whewell va defensar la nova paraula «scientist», ja explicat en un altre apartat, estava dedicat a comentar un llibre de Mary Somerville (1780-1872): On the connexion of the Physical Sciences. Somerville era filla d’un militar irlandès i s’havia format en els cursos públics que oferien les societats acadèmiques d’Edinburg. Va traduir les obres de Simon Laplace, una de les més importants contribucions de la física de principi del segle XIX. També va formar part de la Royal Astronomical Society, on es va trobar amb Caroline Herschel (1750-1848), una altra de les grans autores d’obres de ciència britàniques. En comentar l’obra de Sommerville, Whewell revisava diferents opinions «respecte a la manera com les dones s’havien ocupat de la ciència». Whewell pensava que les ments tenien sexe i que les maneres de conèixer d’homes i dones eren diferents. Seguint una visió habitual d’aquells anys, pensava que en el cas de les dones «l’acció era el resultat del sentiment; el pensament, de la visió”. I tot això el conduïa a la conclusió que aquestes “emocions pràctiques” de les dones no els permetien adquirir “la instrucció necessària per a l’especulació».

Per a continuar llegint:

https://sabersenaccio.iec.cat/dones-de-ciencia-al-segle-xix/