"Sabers en acció": https://sabersenaccio.iec.cat
Volum 4: Estudis

—L’ús exacerbat de productes descartables va ser fomentat al segle XX mitjançant campanyes publicitàries i incentius.—

La mida importa. A la primera onada d’entusiasme per les canonada dels inodors, qui podria haver previst les conseqüències de l’ús de desaigües per tot tipus de deixalles? És que es podia haver imaginat l’arribada dels bolquers descartables? A principis del segle XXI, el sistema de clavegueram de Londres, originari del segle XIX, experimentava regularment obturacions i seriosos bloquejos, que els funcionaris van anomenar amb gràcia “fatberg”. Thames Water va descriure recentment un dels més grans que s’hi han trobat mai: “la massa extremadament sòlida de tovalloletes humides, bolquers, greix i oli pesa el mateix que onze autobusos de dos pisos. Està bloquejant un tram de clavegueram victorià que equival a més de dos camps de futbol de Wembley i pesa cent trenta tones”. Només “fatbergs” veritablement colossals arriben a les pàgines de la premsa aquests dies. Són molt més abundants els taps més petits que embussen les canonades, per terme mitjà, a un ritme de 4,8 vegades per hora. L’empresa Thames Water ha de gastar al voltant d’un milió de lliures al mes per desembussar-los.

El problema no és que els victorians dissenyessin clavegueres en mal estat. Es tracta més aviat de la seducció d’allò descartable, així com les campanyes publicitàries i els incentius corporatius, que han fomentat i mantingut el seu atractiu des de principis del segle XX. Res d’això era inevitable. Als albors de les deixalles massives, moltes persones consideraven que eren una pràctica desagradable. Les dues guerres mundials també van alentir la marxa de la cultura del rebuig, ja que els temps de guerra requereixen una administració acurada dels materials. Ara bé, el reciclatge no és intrínsecament just: la historiadora Anne Berg ha demostrat, amb espantosos detalls, que els nazis van ser mestres del reciclatge, convertint en virtut la recol·lecció no només de materials inerts sinó també de restes humanes. El racionament va continuar a tota Europa occidental (i a l’altra banda del Teló d’Acer) fins ben entrada la dècada del 1950, mentre les societats lluitaven per reconstruir-se enmig d’una escassetat crònica. A principis de la dècada del 1970, els moviments ecologistes van advocar per la frugalitat contínua, reformulant el marc moral del reciclatge en termes planetaris.

Per a continuar llegint:

https://sabersenaccio.iec.cat/descartables/