Volum 4 de “sabers en acció”: https://sabersenaccio.iec.cat/. 

Categoria "Estudis"

Nervis, gènere i modernitat a finals del segle XIX.

El 1869, el neuròleg novaiorquès George Miller Beard (1839-1883) va descriure davant l’American Medical Association una nova malaltia: la neurastènia. Va encunyar aquesta expressió a partir d’arrels gregues que suggereixen una dolència produïda per “falta de força nerviosa”. Aquesta condició era considerada com a resultat de l’excés de treball intel·lectual i afectava principalment persones dedicades a professions liberals, com ara advocats, banquers i metges. Estava caracteritzada per la debilitat i l’esgotament físic i mental, que es manifestava en símptomes com l’insomni, els mals de cap, els trastorns digestius i sexuals, les idees obsessives, les fòbies i la incapacitat de fixar l’atenció i de prendre decisions.

Beard reconeixia que la malaltia sempre havia existit, però assenyalava que la seva incidència havia augmentat de manera significativa els anys abans de la seva xerrada de 1869. Aquest augment no era pas cap casualitat. Beard va explicar a les seves obres –A medical treatise on nervous exhaustion (neurastenia) (1880) i American Nervousness: its causes and consequences (1881)– que la neurastènia era el resultat de la civilització moderna sorgida de quatre transformacions principals: (a) les noves tecnologies de la comunicació, que permetien l’intercanvi ràpid de notícies i de missatges; (b) les màquines de vapor, que connectaven diferents parts del país a través dels sistemes ferroviaris; (c) el desenvolupament de les ciències; i (d) l’educació de les dones, que els permetia sortir de l’àmbit privat i domèstic i ocupar l’espai públic, simbolitzant els canvis socials. Per a Beard, aquestes característiques de la civilització moderna es trobaven especialment als Estats Units, on els casos de neurastènia superaven amb escreix els d’altres nacions.

Per a continuar llegint:

https://sabersenaccio.iec.cat/neurastenia-la-malaltia-del-segle/