"Sabers en acció": https://sabersenacció.iec.cat/
Volum 1: Períodes
Capítol 3: Els inicis de la ciència araboislàmica
NOTICIA NOVA ENTRADA DE “SABERS EN ACCIÓ”: "Les "ciències antigues" a l'islam" de Miquel Forcada (Universitat de Barcelona)
—Les ciències entre l’època de Muḥammad i els omeies (622-750).—
Una de les creences fonamentals de l’islam és que l’Alcorà conté el darrer i veritable missatge de Déu a la humanitat, transmès per l’arcàngel Gabriel a Muḥammad, l’últim profeta dels credos monoteistes nascuts d’Abraham. L’Alcorà és un text complex que no parla explícitament de ciència i filosofia però conté molts textos que hi poden al·ludir. Hi ha moltes maneres d’interpretar l’Alcorà. Segons el filòsof i metge andalús Ibn Ruixd (Averrois, 1125-1198) en un tractat titulat L’argument decisiu, la llei islàmica obligaria els musulmans a aprendre filosofia, és a dir, a guiar-se per les ciències de la raó. No cal parlar en aquest punt de les idees d’Ibn Ruixd, sinó intentar d’esbrinar com podien encaixar les disciplines científico-filosòfiques del final de l’antiguitat en l’islam naixent. Segons les tradicions religioses, Muḥammad hauria tingut una sincera preocupació pel ʿilm (coneixement, ciència) i hauria dit: “busqueu el ʿilm encara que es trobi a la Xina”. Unes altres tradicions el descriuen com a bon coneixedor de la medicina i, com hem vist en una alta entrada, un dels seus metges s’hauria format a Gundixapur. De fet, amb el temps naixeria un gènere anomenat “medicina del Profeta”, consistent en compilacions de sentències i pràctiques sobre medicina atribuïts a Muḥammad (i, també, a d’altres grans personatges de la religió, incloent-hi dones). Aquesta medicina es composa de materials molt diversos, remeis populars, pràctiques relacionades amb la fe, però també medicina hipocràtico-galènica, que ocupa un lloc destacat en el conjunt.
Per a continuar llegint:
https://sabersenaccio.iec.cat/les-ciencies-antigues-a-lislam/
