Dissabte passat 2 de novembre va morir Julia Osca, una excepcional investigadora i companya. Julia, formada com a psicòloga, es va dedicar, des de l'obtenció de la seua plaça com a científica titular del CSIC a la bibliometria. Autora d'una important producció acadèmica va dedicar, a més, el seu treball a l'elaboració i manteniment de bases de dades al servei dels investigadors. A més de l'Índex Mèdic Espanyol (1995-2002), a partir de 2007, en directa col·laboració amb els seus companys historiadors, va fer possible que la Bibliografia espanyola d'Història de la Ciència i de la Tècnica, fins llavors publicada en la ja quasi caduca forma de repertori imprès, pogués convertir-se en una base de dades d'accés gratuït. Quasi tots els historiadors de la ciència han recorregut a ella, fins que en 2015 el CSIC va decidir acabar amb l'Institut d'Història de la Medicina i de la Ciència. A partir d'eixa data i fins a la seua defunció, Julia va treballar amb igual il·lusió, esforç i ganes de col·laborar amb els seus companys en un àmbit ben distint, l'institut INGENIO, centre mixt del CSIC i de la Universitat Politècnica de València, dedicat fonamentalment als estudis d'innovació.

A més d'una treballadora infatigable i sempre disposada a tirar una mà en l’àmbit professional, era una persona enormement solidària en allò personal. Sempre alegre i disposada a escoltar els problemes aliens, enormement generosa, divertida i d'un caràcter fort i amable. La seua personalitat la va portar a tindre sempre bons amics i amigues al seu voltant, tant companys de vida com de treball. Sens dubte la trobarem molt a faltar.

Maríaluz López-Terrada

INGENIO (CSIC-Universitat Politècnica de València)