Dins del cicle Arxius, investigació i patrimoni científic: una mirada des de la història de les ciències, es va oferir el passat 4 de desembre el seminari Weaving worlds: archives, science, and the politics of colonial museums, a càrrec del Dr. Mike Jones, arxiver, historiador i assessor de col·leccions. Actualment, el Dr. Jones és investigador postdoctoral a la Universitat de Tasmània, on estudia diverses històries indígenes i colonials.
El Dr. Jones va començar la seua intervenció mostrant un mapa que il·lustrava la diversitat dels pobles aborígens australians, les anomenades Primeres Nacions, amb més de 250 nacions i idiomes, i 800 dialectes, conformant un territori multicultural complex.
Des dels primers contactes amb els europeus, aquests es van emportar, comprar o robar multitud d’objectes i espècimens de tota Austràlia. Aquests objectes estan exposats o emmagatzemats en arxius, biblioteques i col·leccions de museus arreu del món, sovint sense establir un vincle explícit entre els objectes recopilats i la nació d’on provenen. Així, els museus i arxius han aïllat aquests objectes d’altres peces relacionades i de la cultura de les comunitats a què pertanyien.
Un exemple són les col·leccions d’objectes australians del British Museum, etiquetades com a «indígena d’Austràlia» o «aborigen d’Austràlia», indicant simplement l’estat australià d’origen, sense detallar la nació concreta.
En paraules de Joseph Henry, primer secretari de la Smithsonian Institution: «El coneixement no s’ha de veure com un conjunt de parts aïllades, sinó com un tot en què cada peça il·lumina totes les altres.»
El Dr. Jones va relatar la visita al British Museum, l’any 1794, del llibreter i historiador britànic William Hutton. Durant la visita, el guia no va explicar els objectes exposats, excusant-se que ja hi havia cartells que deien què era cada objecte. Frustrat, Hutton va escriure després que «la història de l’objecte i l’objecte en si han d’anar junts perquè la visita tinga sentit. Em dol pensar tot el que em vaig perdre per no haver tingut un poc d’informació. La visita va durar 30 minuts quan podria haver durat 30 dies. Vaig eixir del museu sabent el mateix que quan vaig entrar.»
Un problema que afecta els objectes o espècimens d’un museu quan s’exposen o emmagatzemen sense context és la dificultat, o fins i tot impossibilitat, de determinar-ne el significat, la importància i el valor cultural i econòmic. Els museòlegs actuals es refereixen a aquests objectes com a «muts», perquè no ens poden dir res. En paraules d’una anciana aborigen: «Els museus tenen les vares, nosaltres tenim les històries. Sense les històries, els museus només tenen uns pals.»
Per sort, hi ha un moviment per canviar aquesta situació. L’Associació Australiana de Museus i Galeries ha creat un pla amb una perspectiva de deu anys per millorar les relacions amb els indígenes australians i reduir la influència de les arrels eurocèntriques dels museus.
Aquest pla consta de cinc punts:
- Reconsiderar la manera com es representen els indígenes australians en museus i galeries, reconeixent el paper que els museus han tingut en la colonització i en les narratives històriques dominants.
- Incorporar els valors indígenes en la gestió dels museus i galeries.
- Contractar personal indígena a tots els nivells i donar importància als seus coneixements.
- Transferir als indígenes la cura del material cultural indígena dels museus.
- Connectar amb les comunitats indígenes i retornar-los els seus objectes.
Pel que fa a la devolució d’objectes, el diàleg s’està fent més obert i ja no es tracta només de retornar restes d’avantpassats o objectes sagrats. El Museu de Manchester va retornar 174 objectes indígenes australians, i la seua directora va manifestar que no ho veia com una pèrdua per a la col·lecció sinó com un guany, ja que es tracta de crear relacions amb les nacions a les quals es retornen els objectes.
Com va concloure el Dr. Jones, els museus i arxius ja no només s’han d’ocupar d’exposar i conservar objectes, artefactes, espècimens i documentació, sinó també de forjar relacions entre ells i de teixir vincles amb les comunitats d’on provenen aquests objectes.
Jonathan Bustos. Estudiant de pràctiques extracurriculars a l´IILP
