Seminari: “Azeite e Poder: A Junta Nacional do Azeite no regime do Estado Novo (1936-1972)”
Impartit per Tiago Pereira Gomes (Doctorand en Història i Filosofia de la Ciència)
Divendres 17 d’abril a les 11:30 h. Aula 0 . Palau Cerveró.
Presencial i zoom: https://uv-es.zoom.us/j/98921801580
Institut Interuniversitari López Piñero.
Resum
En les primeres dècades del segle XX, profundes alteracions geopolítiques i socioeconòmiques, esteses pel continent europeu, van crear les condicions per al sorgiment de règims totalitaris, els quals van recórrer, entre altres mitjans, a l'establiment d'institucions de caràcter científic amb la finalitat d'implementar polítiques que contribuïren a reforçar la difusió de les seues ideologies. En el cas portuguès, especialment després del nomenament d'António d'Oliveira Salazar com a president del Consell de Ministres en 1932, aquest fenomen va trobar en la imposició del corporativisme com a model social el seu principal manteniment. Això va conduir al fet que, en el sector agrícola, es desenvoluparen campanyes basades en l'autarquia estatal, mitjançant la intensificació de la producció d'aliments considerats essencials i, al mateix temps, el reforç d'entitats agrícoles ja existents, així com la creació de noves institucions destinades a assegurar un control total dels procediments i de la producció nacional. Un cas que encara manca d'una reflexió històrica que evidencie les múltiples dimensions de la co-construcció entre ciència i règim polític en el període en estudi és la Junta Nacional de l'Oli d'Oliva (JNA), creada pel règim de l'Estat Novo en 1937, amb l'objectiu principal de regular la producció d'oli d'oliva a Portugal. Així mateix, es proposava garantir la qualitat del producte nacional mitjançant la introducció de noves tècniques analítiques i equipaments millorats, tant en les almàsseres com en l'olivar. Així, aquest estudi pretén comprendre de quina manera els actors involucrats en l'acció de la JNA van contribuir al procés de co-construcció entre la ciència desenvolupada per aquesta institució i la consolidació dels objectius ideològics del règim en el sector de l'oli d'oliva i de l'oliva. Així mateix, resulta fonamental analitzar quin va ser el seu paper, mentre “científics civils”, en la propagació i posada en pràctica de les ideologies del règim, a través de xarxes d'intercanvi amb altres actors, entitats i espais. En aquest sentit, es planteja examinar si ens trobem davant un cas de “ciència que pensa políticament”, de “experts en disputa”, entre altres possibles categories analítiques.
Biografia
Tiago Pereira Gomes és llicenciat i Màster en Química, en la Facultat de Ciències da Universitat de Lisboa. Doctorand en Història i Filosofia de la Ciència, en la Facultat de Ciències da Universitat de Lisboa, i en l'IILP-UV, gràcies a una beca doctoral de la Fundação per a Ciência e a Tecnologia (2025.0449.bd). Les seues línies de treball són la Història de les ciències a Portugal en el segle XX; Ciències Agràries i Política a Portugal en el segle XX; Història de la Química; Llocs químics i espais científics en la Península Ibèrica.
