La Universitat de València ha obert la inscripció https://links.uv.es/I3rjrk0  a la matinal d’història de la ciència sobre catàstrofes artificials, la qual durant tres dies, entre divendres 21 de febrer i dissabte 1 de març, analitzarà diversos escenaris de catàstrofes d’un alt impacte, com la DANA del 29 d’octubre a diverses comarques de la província de València, el desastre de Txernòbil de 1986 i el seu llegat contemporani, i també l’afonament del Prestige i la marea negra, amb l’aparició del moviment ciutadà NuncaMáis.

Programa de la XI Matinal (curs 10 h.)

Divendres 21 de febrer (17:00-19:00) (online*)

Tatiana Kasperski (Universitat de Södertörn)

El desastre de Chernóbil de 1986 y su legado contemporáneo

La catástrofe de Chernóbil, ocurrida en abril de 1986 en una central nuclear de la Ucrania soviética, tiene una serie de significados importantes para Europa y el mundo, y para la industria atómica, el medio ambiente y la política. En esta conferencia analizaré el contexto y el impacto inmediato de la catástrofe de Chernóbil, su importancia como símbolo del secretismo nuclear y de la traición del Estado respecto a la salud pública en el espacio soviético y fuera de él, y su contribución a la desintegración de la URSS. Abordaré las consecuencias a largo plazo de la catástrofe en Bielorrusia, Ucrania y Rusia, los países más afectados por la contaminación radiactiva. También destacaré cómo el accidente demostró que la energía nuclear no es local ni nacional, sino internacional en sus repercusiones. Por último, consideraré su importancia para la industria nuclear mundial, que ahora proclama que la energía atómica es una fuente crucial de energía limpia («verde») para hacer frente al cambio climático. Este optimismo requiere el tratamiento de Chernóbil como una especie de excepción en la historia de la energía nuclear. Sin embargo, la guerra en Ucrania y la polémica sobre cómo resolver los problemas de los residuos radiactivos nos recuerdan que la energía nuclear presenta riesgos que no se abordan plenamente en los debates público

* Zoom: https://uv-es.zoom.us/s/92807647907

Divendres 28 de febrer. Sessió: Reconstruint les catàstrofes (seu IILP-UV

17:00

Maria Bella (Unha Gran Burla Negra)

El Pais de Nunca Máis: memoria de un moviemiento ciudadano desde el Archivo Vivo de la Asociación Cultural Unha Gran Burla Negra

“En el momento en que se conoció la gran marea negra, las asociaciones del país y la vecindad se levantaron para defender la tierra y el mar. Vivimos una movilización global de la sociedad. Fue un movimiento pacífico que involucró a toda Galicia, desde los niveles educativos hasta todo tipo de organizaciones... Desde asociaciones del país y desde la vecindad en general, se organizó una armada de voluntarios para defender la tierra mancillada y el mar profanado. El partido en el gobierno se vio superado y terminó politizando el asunto. Frente a la respuesta espontánea de la sociedad, emitió mensajes que buscaban enturbiar el ambiente, intentando que las personas se posicionaran a favor o en contra de movilizarse en las distintas acciones que señalaban el abandono que sufrió nuestra tierra. Fuimos capaces de responder a esa manipulación de la opinión realizada desde el poder. La creatividad alcanzó su máximo esplendor y se supo mantener la esencia del humor y de la retranca gallega, reconciliándonos con nosotros mismos como un pueblo de cultura ancestral, densa y permanente” (Adela Figueroa, 2022: Épica Galega. Glosario Colectivo Nunca Máis).

18:30

Beatriz Santamarina i Teresa Vicente (Universitat de València)

Etnografía de catástrofes: crisis socioecosistémica y sostenibilidad. Estudio de caso sobre la dana en València

Los desastres, bajo sus distintas clasificaciones analíticas, son fenómenos disruptivos que, cuando suponen un colapso general, devienen en catástrofes. La dana producida en València (octubre, 2024) es un suceso más de los múltiples ocurridos, en apenas unos años, en un contexto global marcado por los conflictos socioecosistémicos. En este contexto presentamos los resultados obtenidos, a partir de una investigación socioantropológica sobre la dana, en la provincia de València. La propuesta quiere ser un diálogo sobre conceptos como catástrofe, sostenibilidad, crisis ecológica, emergencia climática o vulnerabilidad como campos de carácter biopolítico.

Dissabte 1 de març.  Eixida d’estudi (punt de trobada: portal de Serrans)

9:00

Iván Portugués Mollà (Universitat de València)

La DANA de València: una interpretació de la catàstrofe des de la exposició al risc

Tot considerant el nombre de víctimes, les pèrdues materials i l’alteració de les activitats humanes, l’episodi de pluges d’octubre de 2024 a la província de València ha esdevingut la major catàstrofe natural a Espanya al llarg del segle XXI. Les intenses pluges a la conca alta de la rambla del Poio i la seua ràpida resposta hidrològica van generar una crescuda extraordinària a la comarca de l’Horta Sud, que fou agreujada per la construcció d’infraestructures i la urbanització desmesurada de zones inundables. L’excursió pretén mostrar la incidència d’aquesta alteració antròpica sobre el comportament de la barrancada.    

Itinerari previst:

• Polígon industrial de l’Olivereta (Riba-roja)
• Centre Comercial Bonaire (Aldaia)
• Pla Sud (barri de la Torre)
• Zona industrial de Paiporta
• Centre Comercial Alfafar-Sedaví.

Ponents

Tatiana Kasperski és investigadora en la Universitat de Södertörn, on treballa sobre el projecte “Ucraïna i l´ordre nuclear mundial: una història mediambiental i tecnològica”. És especialista en política i història de la tecnologia i el medi ambient a Europa de l´Est. És autora d´un llibre en francès sobre: «Les polítiques de la radioactivitat: Txernòbil i memòria nacional a Bielorússia» (París: Pétra, 2020).

María Bella és doctora en coneixement curatorial per la Universitat de Goldsmiths, des de la que continua combinant recerca i acció enfocades a la producció de programes i projectes culturals compromesos amb el territori, els seus contextos i les seues comunitats. En els últims anys ha treballat amb la memòria del moviment ciutadà Nunca Máis juntament amb l’AC Unha Gran Burla Negra i més recentment ha treballat sobre la defensa cultural de la muntanya autòctona gallega amb el suport de la Fundación Daniel y Nina Carasso. El seu compromís també l’ha desenvolupat des de la política local en tant que regidora a Costa da Morte. Forma part des de fa més d’un any de la cooperativa cultural Azul mais Verde.

Beatriz Santamarina és Catedràtica d'Antropologia a la Universitat de València. Una de les seues línies d'investigació prioritària se centra en l'anàlisi de socioecosistemes. En aquesta ha sigut IP de diversos contractes i projectes d'investigació, coordinadora de monogràfics, editora de llibres i autora de nombrosos articles. En aquests moments, està desenvolupant una investigació sobre la Dana de València realitzant etnografia d'emergència. ORCID: https://orcid.org/0000-0002-4170-7382

Teresa Vicente Rabanaque és professora (PPL) d'Antropologia a la Universitat de València. Les seues línies d'investigació estan relacionades amb l'anàlisi dels processos patrimonials, la conservació ambiental i, recentment, participa com a co-IP en dos projectes sobre els impactes de la Dana de València titulats Etnografía de emergència i lugares de memoria tras el lodo. ORCID: https://orcid.org/0000-0001-5248-3428

Iván Portugués Mollà és geògraf i Doctor en Territori i Medi Ambient per la Universitat de València. Actualment és professor de geografia física en la mateixa universitat. Les seues línies de recerca principals són la gestió d’espais fluvials en àmbits urbans i l’estudi de riscos hidro-meteorològics extrems en un context de canvi climàtic i ambiental. És membre del Grup de Recerca en Hidrologia Mediterrània "Riumed".