Aquesta troballa podria tenir implicacions importants, entre les quals destaquen la millora de l’avaluació pronòstica dels pacients, la detecció de la deterioració cardíaca abans que apareguen símptomes o alteracions més evidents i l’establiment d’estratègies terapèutiques més precoces i personalitzades.

L’estudi s’ha centrat en les conseqüències de l’infart de miocardi, una de les principals manifestacions de la cardiopatia isquèmica. A escala global, les malalties cardiovasculars són la principal causa de mort. Segons sosté l’Organització Mundial de la Salut (OMS), provoquen prop de 18 milions de defuncions a l’any i, entre elles, l’infart de miocardi representa una proporció molt significativa.

A Espanya i altres països desenvolupats, la supervivència després d’un infart ha millorat notablement gràcies als avanços en el tractament agut. Tanmateix, això ha incrementat el nombre de pacients que viuen amb seqüeles cròniques, com la disfunció ventricular i el risc d’insuficiència cardíaca. En aquest context, tècniques com la ressonància magnètica cardíaca amb anàlisi de deformació miocàrdica (strain) es perfilen com a eines clau per a avançar cap a una medicina més precisa i personalitzada.

L’objectiu principal de la recerca actual, els resultats de la qual s’han publicat en la revista Clinical Cardiology, ha sigut analitzar si les zones del cor aparentment sanes presenten alteracions funcionals després d’un infart. Per a això, l’equip ha utilitzat tècniques avançades de ressonància magnètica cardíaca juntament amb tècniques avançades d’anàlisi de la deformació del múscul cardíac.

En particular, “es va cercar determinar si les regions del cor aparentment no afectades de manera directa per l’infart també presenten alteracions funcionals subtils, cosa que podria millorar la detecció precoç de la deterioració global del cor i optimitzar l’estratificació del risc en aquests pacients”, explica Irene del Canto, primera autora de l’estudi, professora titular del Departament d’Enginyeria Electrònica de la UV i investigadora del Grup d’Investigació en Electrofisiologia cardíaca experimental d’INCLIVA.

Estudi previ en població sana i ús de tècniques avançades d’imatge
La recerca parteix d’un estudi realitzat en població sana, en què es van establir valors de referència normalitzats per als paràmetres de deformació miocàrdica obtinguts mitjançant ressonància magnètica cardíaca. “Disposar d’aquests valors normals va permetre comparar de manera precisa els resultats obtinguts en pacients amb infart crònic i detectar desviacions subtils que no serien evidents amb tècniques convencionals. Aquest enfocament facilita una avaluació més precisa i quantitativa de la funció cardíaca, i supera les limitacions de mesures tradicionals com la fracció d’ejecció”, destaca el catedràtic del Departament d’Enginyeria Electrònica de la UPV David Moratal, que ha liderat el treball juntament amb Irene del Canto (UV).

“Aquest estudi ha analitzat com detectar disfunció cardíaca en regions del cor allunyades de l’àrea afectada per un infart previ mitjançant tècniques avançades d’imatge”, assenyala Irene del Canto. Mitjançant ressonància magnètica cardíaca i la tècnica feature tracking, que permet quantificar de manera precisa com es deforma el múscul cardíac durant el cicle cardíac, els investigadors van identificar en pacients amb infart crònic alteracions funcionals no evidents en zones aparentment sanes del cor.

La recerca, a més de ser liderada per Del Canto i Moratal, ha comptat amb la intervenció dels professors de la Facultat de Medicina i Odontologia de la UV Francisco Javier Chorro i Vicente Bodí, coordinadors, respectivament, del Grup d’Investigació en Electrofisiologia Cardíaca Experimental i del Grup d’Investigació Translacional en Cardiopatia Isquèmica d’INCLIVA. Tot l’equip de recerca pertany al CIBERCV (Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Cardiovasculars), de l’Institut de Salut Carlos III. Han participat també María Pilar López-Lereu i José Vicente Monmeneu, de la Unitat d’Imatge Cardíaca d’Ascires Grup Biomèdic.

L’estudi ha comptat amb finançament de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport (CIGE/2023/88), l’Agència Valenciana de la Innovació Generalitat Valenciana (INNCAD00/19/085) i l’Institut de Salut Carlos III/European Regional Development Fund (CB16/11/00486, PIE15/00013).

Referència de l’article: Del Canto, I.; López-Lereu, M. P.; Monmeneu, J. V.; Chorro, F. J.; Bodí, V.; i Moratal, D. (2026). “Assessment of remote ventricular dysfunction by cardiac magnetic resonance feature tracking strain in chronic infarction”. Clinical radiology, 93, 107205. https://doi.org/10.1016/j.crad.2025.107205