El treball premiat va ser realitzat sota la direcció dels professors Bruno Pomara (UV) i Domenico Cecere (UNINA). José María Lozano es va formar prèviament a la Universitat de València, on va cursar el grau en Història i el màster en Història i Identitats en el Mediterrani Occidental (segles XV-XIX), abans d’incorporar-se al programa de doctorat en Geografia i Història del Mediterrani des de la Prehistòria a l’Edat Moderna.

La recerca guardonada analitza la presència espanyola a Palerm entre els segles XVI i XVII a partir de les categories d’estrangeria, naturalesa i ciutadania. Ofereix una reinterpretació innovadora de les dinàmiques d’integració, pertinença i identitat en el si de les monarquies compostes de l’edat moderna. Segons va destacar el jurat, “l’estudi dialoga de manera original amb la historiografia internacional sobre els ‘forasters’ i les comunitats urbanes, evitant lectures nacionalistes retrospectives i combinant història política, social, jurídica i estudis sobre mobilitat”.

Lozano subratlla que en el desenvolupament de la seua investigació ha tractat de situar-se en el vincle entre passat i present a través d’interrogants com “què significava ser estranger en l’edat moderna?, era una condició estretament lligada a la categoria de ‘ciutadà’?” Aquestes preguntes, que s’han plantejat també en anteriors ocasions, “han animat el debat historiogràfic al voltant de la qüestió de l’estrangeria durant les últimes dècades”, apunta.

La principal novetat de la seua tesi és que aborda aquestes discussions des d’un cas paradigmàtic que no s’havia tractat abans. En aquest sentit, el treball “llança llum sobre com havia d’articular-se la presència hispana en els teixits urbans italians i les seues complexes formes d’organització comunitària, gràcies a l’ús de documentació inèdita que durant molt de temps es donava per perduda”, destaca Bruno Pomara.

Més enllà de la temàtica d’estudi, afig Lozano, “la tesi reflecteix una manera de fer història que posa el focus sobre debats encara oberts en la societat actual, no amb la intenció de buscar respostes específiques en el passat, sinó d’oferir una eina més amb la qual pensar sobre qüestions com estrangeria i ciutadania, i la seua evolució al llarg del temps.”

Ús de documentació inèdita

Un dels aspectes més valorats per la comissió avaluadora ha sigut l’amplitud i originalitat del fons documental utilitzat. La investigació es recolza en arxius de Palerm, Simancas, l’Arxiu Històric Nacional i l’Arxiu de la Corona d’Aragó. A més, incorpora per primera vegada de manera sistemàtica per al cas palermità els fons de l’Arxiu de l’Església de la Nació Espanyola a Roma.

El jurat va subratllar, així mateix, la solidesa conceptual de l’obra i la maduresa de la seua escriptura acadèmica, i va afegir que representa “una contribució rellevant per a la renovació dels estudis sobre la Sicília espanyola”. Va destacar com la tesi demostra que la comunitat espanyola de Palerm va desenvolupar complexos mecanismes d’integració i diferenciació en una de les principals ciutats de l’imperi hispànic, i els seus membres van arribar fins i tot a ocupar càrrecs de govern sense renunciar a formes pròpies de sociabilitat.

Reconeixement a l’àrea d’Història Moderna de la UV

El reconeixement suposa també un important suport internacional a la labor investigadora desenvolupada en el marc del Programa de Doctorat de la Universitat de València i a les col·laboracions científiques entre institucions acadèmiques espanyoles i italianes en l’àmbit de la història mediterrània de l’edat moderna. En aquesta línia, Bruno Pomara incideix en el fet que l’Àrea d’Història Moderna de la UV “no deixa de formar personal investigador competitiu en l’àmbit internacional. Així mateix, demostra que una estratègia basada en la col·laboració i les sinergies amb altres universitats europees dona els seus fruits”.