DATES I LLOC

Dijous 30, 16:00 -19:00 h. Sala de Juntes del Departament de Filologia Francesa i Italiana (Av. de Blasco Ibáñez, 32, València)

• Mecenatge nobiliari filofrancés en la Roma del segle XVIII: el cas de la família Vaini.

Divendres 31, 10:00 -14:00 h. Sala de Juntes del Departament de Filologia Francesa i Italiana (Av. de Blasco Ibáñez, 32, València)

• Música a l’església romana de San Luigi dei Francesi al segle XVIII com a recurs propagandístic de la monarquia francesa.

Informació sobre el seminari valencià, castellà, italià.

Per a més informació i inscripcions:

📧 andrea.bombi@uv.es | ferran.escriva-llorca@uv.es

Devozione, identità e rappresentazione. Itinerari sonori della monarchia francese nella Roma moderna tra cerimonie straordinarie e magnificenza nobiliare

A partir del cas de la família Vaini i de l’activitat musical a San Luigi dei Francesi, el seminari mostrarà com la música esdevingué un instrument estratègic de visibilitat, identitat i representació de la monarquia borbònica a la Roma del segle XVIII. Aquest seminari forma part del Cicle Fonosferes de la monarquia. De l'Antic Règim al Liberalisme. Inclou: "El universo ceremonial del Liberalismo" i "Imatges sonores de la monarquia francesa".

Entre els segles XVII i XVIII, Roma representava una cruïlla única de poder polític i religiós, una «Cort santa» reconeguda pels sobirans europeus com a centre de magnificència i cerimonials. El pontífex, en la seua doble funció de cap espiritual i sobirà territorial, estava flanquejat per una cort policèntrica formada per cardenals, nobles romans i estrangers, ambaixadors i prínceps, cadascun al capdavant del seu pròpia micro-talle. Aquests actors utilitzaven la música i les festes com a instruments de representació del poder i la identitat, tant nobiliària com nacional, tractant d'afirmarse en la complexa xarxa social i política de la ciutat.

Des del punt de vista sonor, Roma es configurava així com un paisatge acústic articulat, en el qual la música es movia entre la sacralitat de les litúrgies extraordinàries a les esglésies –sovint seus de comunitats nacionals que les convertien en llocs d'identitat i representació– i les pràctiques performatives en les corts nobiliàries, on l'espectacle i el fast subratllaven la magnificència i el prestigi dels hostes. Així, la topografia sonora de Roma reflectia l'estratificació dels poders i les identitats, entrellaçant la devoció religiosa i l'ostentació política.

El seminari se centrarà en les manifestacions sonores relacionades amb la monarquia francesa dins d'aquest complex panorama polític, religiós i cultural. En primer lloc, es posarà en relleu com la projecció del poder borbònic a la ciutat papal no s'expressa exclusivament a través dels canals oficials de la diplomàcia, sinó que troba una de les seues articulacions més eficaces en la xarxa d'aliances teixida amb l'aristocràcia romana i filofrancesa. En particular, gràcies als estudis realitzats en el marc del projecte PerformArt, s'analitzaran les activitats de mecenatge i les magnífiques pràctiques performatives que la família Vaini organitzava en els seus espais privats, que constitueixen un exemple significatiu de com la noblesa contribuïa a construir una representació política i cultural de la monarquia francesa a Roma. Posteriorment, l'anàlisi de les músiques extraordinàries produïdes a l'església nacional de San Luigi dei Francesi permetrà observar com la pròpia litúrgia va poder assumir els trets d'una pràctica espectacular, funcional a la celebració de la presència francesa a Roma. Encara inscrivint-se formalment en el context del culte, aquestes cerimònies, es converteixen a vegades per a afirmar el prestigi de la corona i la centralitat de la nació francesa en un delicat joc d'equilibris internacionals. A contraclaror, aquests exemples posen en relleu com la presència nacional, encarnada tant per les institucions eclesiàstiques com pels subjectes aristocràtics, va contribuir activament a redefinir el paisatge sonor de la ciutat. Les pràctiques musicals, distribuïdes entre espais sagrats i profans, contribueixen a una bolcada simbòlica de les estructures de poder a la Roma del segle XVIII, convertint el so en un instrument estratègic de visibilitat, identitat i representació.

Sobre Dra. Michela Berti

Michela Berti és professora d’Història de la Música en el conservatori “Francesco Morlacchi” de Perugia i responsable de l’arxiu històric dels Pieux Établissements de la France à Rome et à Lorette.
Marie Curie Fellow (2013-2015) pel projecte “Le modèle musical des églises nationales à Rome à l’époque baroque” a la Universitat de Lieja, ha tingut cura de la publicació del volum Music and the Identity Process: the National Churches of Rome and their Networks in the Early Modern Period («Épitome musical», Brepols, 2019), juntament amb Émilie Corswarem. Del 2016 al 2022 ha sigut coordinadora d’activitats científiques, investigadora i administradora de la base de dades del projecte “ERC CoG PerformArt”, en el marc del qual, junt amb Anne-Madeleine Goulet, ha editat el volum Noble Magnificence: Cultures of the Performing Arts in Rome, 1644-1740 («Épitome musical», Brepols; 2024). Entre 2010 i 2012 ha treballat a l’École française de Rome, al Deutsches Historisches Institut de Roma i a la Berlin-Brandenburgische Akademie der Wissenschaften en el marc del projecte ANR-DFG «Musici», com a responsable científica de la base de dades. Les seues últimes publicacions estan dedicades a les humanitats digitals, en particular a la gestió de bases de dades i a la construcció de tesaurus sobre temes musicals. Està a punt de publicar-se la seua monografia titulada «Viva Luigi!» Musiche straordinarie a S. Luigi dei Francesi di Roma nel XVIII secolo (SEdM, 2025).

Sobre FonUrMed

Aquest projecte, Ciutats sonores. Fonosferes urbanes de la Mediterrània (1500-1900) (FonUrMed), prossegueix la investigació empresa pel Grup Emergent "Ciutat sonora. Música, so i soroll a València (1609-1813)"[CIGE/2021/165], que ha consolidat resultats importants en el terreny que es proposava: l'estudi, sota el prisma de la musicologia urbana, de com va evolucionar la música i la cultura urbana a València entre l'expulsió dels moriscos el 1609 i la restauració absolutista de 1813 amb l'entrada de Ferran VII a València.

Projecte d'investigació: Ciutats sonores. Fonosferes urbanes de la Mediterrània (1500-1900) (FonUrMed)