L’estudi, publicat en la revista Geographical Analysis (Wiley), referent internacional en l’àmbit de la geografia quantitativa i l’anàlisi espacial, ha desenvolupat una metodologia escalable i adaptable a diferents territoris i a altres serveis bàsics, que permet analitzar amb gran detall les desigualtats espacials en l’accés a la sanitat. Basat íntegrament en dades obertes i eines de programari lliure, el model constitueix una aportació rellevant tant per a la investigació científica com per a la planificació de polítiques públiques en matèria de salut i ordenació del territori.

El treball destaca que en les àrees rurals i de l’interior els temps de desplaçament superen amb freqüència els 30 minuts i, en alguns casos, superen la denominada golden hour, el període crític en el qual l’atenció hospitalària resulta decisiva per a millorar la supervivència i el pronòstic dels pacients en situacions d’emergència. A Castella-la Manxa, per exemple, més del 35% de la població viu a més de mitja hora d’un hospital, una situació similar a la que s’observa a Castella i Lleó i a Extremadura. El mapa d’accessibilitat elaborat en la investigació mostra, a més, l’existència d’un ampli continu territorial amb temps superiors a una hora que abasta zones de les províncies de Conca, Guadalajara, Sòria, Terol i Saragossa.

Per contra, les grans àrees urbanes i metropolitanes presenten nivells d’accessibilitat molt elevats. En la Comunitat de Madrid, el 91,86% de la població viu a menys de 15 minuts d’un hospital, mentre que a Catalunya i el País Basc més del 80% dels seus habitants se situen dins d’aqueix mateix llindar. A les Illes Canàries i en la Comunitat Valenciana, més del 75% de la població residia en 2024 a menys de 15 minuts amb cotxe d’un centre hospitalari, la qual cosa reflecteix una cobertura territorial especialment favorable.

“Més del 74% de la població resident a Espanya, uns 35,9 milions de persones, vivia a menys de 15 minuts d’un hospital en 2024. A més, la proporció de població que necessita més d’una hora per a accedir a aquest servei va passar del 1,91% en 2010 al 1,62% en 2024, la qual cosa apunta a un possible efecte positiu de la planificació sanitària i de les inversions en infraestructures”, assenyala Virgilio Pérez. No obstant això, l’estudi adverteix que aquesta millora, encara que sostinguda, és encara limitada i no elimina les desigualtats estructurals que afecten determinats territoris.

Des d’una perspectiva territorial, els resultats mostren un fort contrast entre superfície i població. Només el 8,7% del territori espanyol es troba a menys de 15 minuts d’un hospital, mentre que el 22,24% està a més d’una hora. Un 23,59% del territori se situa entre 15 i 30 minuts, i la franja més extensa és la compresa entre 30 i 60 minuts, que representa el 45,47% de la superfície. Aquestes dades evidencien que, encara que la majoria de la població viu en zones ben connectades, grans extensions del país presenten nivells d’accessibilitat moderats o baixos.

Metodologia

Més enllà dels resultats concrets per a Espanya, un dels principals valors de l’estudi resideix en la seua metodologia. El marc proposat és plenament replicable, escalable i adaptable a altres territoris i a diferents tipus de serveis essencials, com a centres educatius, estacions de transport, jutjats o serveis d’emergència. L’ús exclusiu de dades obertes i eines de programari lliure no sols garanteix la transparència i la reproducibilitat científica, sinó que també redueix els costos d’implementació, i facilita la seua adopció per a administracions públiques, investigadors i responsables de la planificació territorial i sanitària.

Per a mesurar l’accessibilitat hospitalària, l’estudi no divideix el territori en àrees homogènies, sinó que treballa a escala de secció censal, la unitat territorial bàsica utilitzada a Espanya per a la difusió d’estadístiques oficials, classificant cadascuna d’elles en funció del temps estimat de desplaçament amb cotxe fins a l’hospital més pròxim, de manera que s’estableixen quatre nivells: el nivell 1, quan l’accés és inferior a 15 minuts; el nivell 2, quan se situa entre 15 i 30 minuts; el nivell 3, quan oscil·la entre 30 i 60 minuts; i el nivell 4, considerat de baixa accessibilitat, quan el temps de viatge supera una hora.

El mètode usat per l’investigador Virgilio Pérez combina un enfocament geoespacial basat en dades obertes i eines de codi obert per a estimar temps i distàncies de desplaçament tant amb cotxe com a peu. Per a això s’han calculat més de 500.000 pares origen–destinació, utilitzant els centroides de les seccions censals com a punts de partida, la localització d’hospitals obtinguda de OpenStreetMap i les xarxes viàries reals per al càlcul de rutes. Aquest enfocament permet obtenir una estimació realista dels temps de viatge i construir un marc metodològic reproduïble i transferible a altres països, escales geogràfiques i serveis essencials.

Referència article: Pérez, V. 2026. «A GIS-Based Framework for Modeling Hospital Accessibility in Spain Using Open and Collaborative Data». Geographical Analysis 58, no. 1: e70026. https://doi.org/10.1111/gean.70026