Relacionen el nacionalisme amb l’obstrucció climàtica

  • Servei de Màrqueting i Comunicació - Unitat de Cultura Científica i de la Innovació
  • Llum Catalan Peñuelas
  • 22 de juliol de 2026
 
L'investigador de la Universitat de València Joan Enguer.
L'investigador de la Universitat de València Joan Enguer.

La Universitat de València ha participat en una recerca internacional que revela un nou mapa conceptual de les relacions entre el nacionalisme i l’obstrucció d’accions contra el canvi climàtic. L’estudi, publicat en la revista Frontiers in Political Science, mostra com determinades dinàmiques poden retardar, desviar o afeblir les respostes necessàries enfront de l'emergència ambiental. La participació valenciana ha estat a càrrec de Joan Enguer, investigador del departament de Dret Constitucional, Ciència Política i de l'Administració de la Universitat de València.

El treball analitza diverses formes de nacionalisme i destaca quin paper té cadascuna en l’obstrucció climàtica, en un context que exigeix una transició cap a la sostenibilitat i una acció col·lectiva coordinada. Amb aquest objectiu, revisa la literatura científica publicada des de 2020 que explora els vincles entre el nacionalisme i el canvi climàtic. Es tracta d’un estudi pioner, perquè l’impacte d’aquesta ideologia en la pràctica del bloqueig d’accions referents al clima encara no havia sigut avaluat conceptualment.

En aquest sentit, l’equip investigador identifica quatre tipus principals de nacionalisme —de recursos, energètic, tecnonacionalisme i feixisme fòssil— i explora les estratègies climàtiques que empren. Entre les pràctiques més destacades que poden afectar les polítiques mediambientals es troben la defensa d'interessos vinculats als combustibles fòssils, la priorització d'objectius nacionals enfront de la cooperació internacional, o la confiança en solucions tecnològiques com a principal resposta als desafiaments ecològics, fet que pot relegar altres canvis necessaris.

Així mateix, l'article remarca que els models socials estudiats no són excloents i, en molts casos, poden coexistir o reforçar-se mútuament. Subratlla també que es tracta de perspectives especialment adaptables, capaces de respondre a projectes molt diferents, per la qual cosa els efectes sobre l’actuació ambiental depenen dels contextos polítics, econòmics i institucionals en els quals es desenvolupen.

En un escenari en què la comunitat científica reclama una reducció accelerada de les emissions i una transició cap a models de desenvolupament sostenibles, el treball aporta una eina teòrica per a analitzar els obstacles que ho dificulten. Així, “ajuda a identificar mecanismes polítics i ideològics que sovint passen desapercebuts, però que poden condicionar l'eficàcia de les polítiques climàtiques”, emfatitza Joan Enguer. A més, obri noves línies de recerca sobre les relacions entre nacionalisme, sostenibilitat i governança ambiental.

 

Referència de l’article: Conversi, D., Posocco, L., Karkour, H., Zuk, P., Scheffran, J., Vowles, K., Arantes, V., Hendlin, Y., Enguer, J. (2026). “Climate obstruction and nationalism: a conceptual map”. Frontiers in Political Science. 8:1839079. https://doi.org/10.3389/fpos.2026.1839079