La participació espanyola en la recerca internacional ha estat a càrrec del catedràtic de la Universitat de València Andrés Cervantes, director científic d’INCLIVA, on coordina el Grup d’Investigació en Càncer Colorectal i Nous Desenvolupaments Terapèutics en Tumors Sòlids–InDeST, i cap del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Clínic Universitari de València.

El càncer de pàncrees és la quarta causa de mort relacionada amb el càncer a la Unió Europea i la setena al món. L’adenocarcinoma ductal pancreàtic és el subtipus més freqüent, representant el 90 % dels casos. En el moment del diagnòstic, la meitat dels pacients ja presenta metàstasi, la qual cosa comporta un pronòstic desfavorable. La supervivència global mitjana és de 7,2 mesos i la taxa de supervivència a un any és d’un 22 %. “Els tractaments actuals són limitats, per la qual cosa la cerca de nous tractaments és vital”, assenyala Andrés Cervantes, professor d’Oncologia i Genètica Humana a la Universitat de València.

“La Unitat d’Assajos Clínics Fase I Oncològics d’INCLIVA, vinculada al Servei d’Oncologia de l’Hospital Clínic Universitari de València, ha aconseguit notorietat internacional, la qual cosa va permetre la nostra participació en el desenvolupament original del tractament combinat amb elraglusib –fàrmac que inhibeix l’enzim GSK-3β, encarregada de regular diversos aspectes cel·lulars, com la proliferació cel·lular– i GnP”, destaca Andrés Cervantes, també responsable d’aquesta Unitat.

Els resultats de l’actual assaig clínic assenyalen que el nou tractament prolonga 2,9 mesos la supervivència global mitjana i duplica la taxa de supervivència a un any, passant del 22 % al 44 %. A més, la teràpia experimental redueix en un 38 % el risc de mort.

L’estudi, que va comptar amb la participació de sis països, ha trobat altres beneficis amb el tractament. La teràpia experimental va augmentar les cèl·lules citotòxiques del sistema immunològic –capaces d’eliminar cèl·lules cancerígenes– dins del microambient del tumor fins a 40 vegades. No obstant això, aquest efecte no es va apreciar amb la monoteràpia amb GnP. Aquesta troballa suggereix que l’elraglusib té efectes immunomoduladors que podrien oferir un benefici agregat.

“La combinació experimental és factible, ben tolerada i té un efecte de millora que prolonga la supervivència, per la qual cosa és molt important poder organitzar fase III per a obtenir l’aprovació de l’Agència Europea de Medicaments (EMA)”, afegeix Cervantes.

L’article indica que, durant l’assaig clínic, es va continuar avaluant el perfil de seguretat de la teràpia combinada. Els efectes adversos més comuns van ser alteracions visuals, fatiga i neutropènia (nivells baixos dels glòbuls blancs anomenats neutròfils). No obstant això, l’equip de recerca matisa que les alteracions visuals són transitòries i duren menys d’una hora. D’altra banda, la neutropènia no és específicament tòxica, ja que l’elraglusib no redueix les cèl·lules sanguínies, sinó que es correlaciona amb una adequada exposició i el correcte funcionament biològic del tractament, aclareix l’estudi.

Referència de l’article: Mahalingam, D.; Shroff, R.T.; Carneiro, B.A. et al. “Elraglusib and chemotherapy in metastatic pancreatic ductal adenocarcinoma: a randomized controlled phase 2 trial”. Nat Med 32, 1794–1804 (2026). https://doi.org/10.1038/s41591-026-04327-4