Soc investigador predoctoral al Departament de Física Teòrica de la Universitat de València. Els meus temes d’investigació se centren en la física més enllà del Model Estàndard. En particular, estudie la violació del nombre bariònic, la generació de les masses dels neutrins i el problema del sabor, entre altres.

[Biografia, versió en valencià]

2016-2020: Grau en Física

2019-2020: Programa Erasmus+ (University of Groningen)

2021-2022: Màster en Física Avançada (especialitat en Física Teòrica)

2023-2024: Tècnica superior d'investigació

2024-present: Beca predoctoral CIACIF

[Biografia, versió en valencià]

La meua trajectòria investigadora es caracteritza per una sòlida independència i lideratge, recolzats per finançament competitiu d'àmbit nacional i autonòmic. Després de sis anys d'experiència postdoctoral en institucions de referència —entre elles el Royal Institute of Technology (KTH) d'Estocolm, el Centre of Excellence for Particle Physics at the Terascale (CoEPP) i la University of Adelaide (Austràlia), així com el Istituto Nazionale di Fisica Nucleare (INFN) i SISSA a Trieste— i estades d'investigació en Northwestern University, el Max Planck Institute de Heidelberg, Fermilab i CERN, vaig establir la meua línia d'investigació independent a Espanya.

En 2020 vaig obtindre un contracte CIDEGENT Sènior Fellowship (4+2 anys), seguit en 2023 per una ajuda Consolidació Investigadora del Ministeri de Ciència, i més recentment l'ajuda EsGENT de la Generalitat Valenciana. Aquests finançaments m'han permés crear un grup d'investigació dinàmic, integrat per estudiants de doctorat i investigadors/as postdoctorals contractats a través de convocatòries competitives.

La meua investigació aborda qüestions fonamentals obertes en física de partícules més enllà del Model Estàndard, com la naturalesa de la matèria fosca, l'origen de les masses dels neutrins i l'asimetria bariónica de l'Univers. Sóc autor de més de 40 publicacions en revistes revisades per parells, 9 contribucions en actes de congressos i una revisió àmpliament citada sobre models de massa de neutrins (>400 cites). El meu treball ha rebut més de 1.700 cites (índex h = 23). He impartit més de 35 conferències convidades en congressos internacionals i 18 seminaris en institucions de prestigi a tot el món, i actue regularment com a revisor per a revistes científiques internacionals.

Des de 2020 estic adscrit al IFIC (CSIC-UV) i, des de juliol de 2023, ocupe una plaça permanent com a Professor Permanent Laboral a la Universitat de València.

[Biografia, versió en valencià]

Raquel Molina Peralta va obtenir el grau de doctora per la Universid de València l'any 2012, després d'haver realitzat els seus estudis de llicenciatura en Física, i especialitzant-se en Física Teòrica. Es va incorporar a la UV el 2020 dins del programa CIDEGENT (Pla Gen T) de la Generalitat Valenciana. El 2022 va passar a ser Professora contrada doctora, i el 2025, Professora titular d'Universitat.

Durant la seva carrera investigadora a l'àrea de Física de Partícules, ha treballat de manera continuada realitzant aportacions al camp d'espectroscòpia hadrònica, i de forma més puntual en física nuclear. La seva recerca està centrada en la comprensió de les subtileses de la interacció forta a energies baixes i intermèdies, on és possible estudiar-lo mitjançant teories efectives, trobant aplicacions en l'anàlisi de dades experimentals o de simulacions en el reticle, relatiu a l'espectre d'hadrons.

[Biografia, versió en valencià]

La meua activitat investigadora fins a la data s'ha centrat en l'estudi de nova física més enllà dels límits de la Relativitat General, tant en escenaris clàssics com quàntics, i en règims on aquesta nova física ha de jugar un paper fonamental. Aquest ampli camp inclou fenòmens quàntics en cosmologia i forats negres, així com l'estudi de teories alternatives de la gravitació i les seues aplicacions a la cosmologia i l'astrofísica. En la meua tesi, vaig contribuir a la comprensió dels problemes de radiació quàntica en espais corbs (cosmologia, forats negres i forats de cuc) mitjançant el desenvolupament d'un formalisme basat en funcions de correlació que aprofita les simetries subjacents del sistema i ofereix un enfocament alternatiu a la formulació tradicional en termes de coeficients de Bogolubov. Aquest formalisme ha sigut especialment útil en l'estudi del problema trans-planckià en el context dels forats negres, i per a estudiar propietats físiques dels camps de matèria i les ones gravitatòries en escenaris inflacionaris i de forats de cuc.

Soc autor de nombrosos treballs sobre teories alternatives de la gravetat amb aplicacions al problema de l'acceleració de l'univers, fenomenologia de la gravetat quàntica, el límit de camp dèbil en diverses teories de la gravetat, aspectes de l'estructura estel·lar i objectes compactes, i altres qüestions astrofísiques associades habitualment a la matèria fosca i l'energia fosca. Més recentment, he explorat correccions d'alta energia en l'estructura interna dels forats negres, el significat i les implicacions de les singularitats, mecanismes per a evitar-les, mètodes analítics per a facilitar l'anàlisi de teories de gravetat modificada, modes quasitornals i ombres d'objectes compactes, i he demostrat que el procés de creació de partícules quàntiques també ocorre en espais-temps de forats de cuc. He escrit diversos articles de revisió (review), destacant-ne un (com a autor únic) en IJMPD el 2011 (amb més de 750 cites), un altre en Universe el 2015, i dos en Physics Reports (un el 2018 i un altre el 2020), que tracten temes que van des de la gravetat modificada fins a l'estructura estel·lar. Tinc experiència docent en cursos de grau (Física I, Física Quàntica, Teoria Quàntica de Camps, Equacions Diferencials, Geometria Diferencial, Relativitat General, Cosmologia) i he impartit nombrosos cursos avançats per a estudiants de postgrau en universitats espanyoles, europees i americanes. He supervisat més de 20 treballs de fi de grau (TFG), més de 20 de màster (TFM), 5 tesis doctorals i 7 investigadors postdoctorals.

Soc Editor Associat de les revistes General Relativity and Gravitation i Universe. He sigut investigador principal de 4 projectes nacionals (FIS2014, FIS2017, PID2020, PID2023), de la Xarxa Temàtica de Relativitat i Gravitació, de 4 projectes internacionals del CSIC (2 i-LINK i 2 i-COOP); el 2017 vaig obtindre un Projecte d'Excel·lència per a Joves Investigadors de la Generalitat Valenciana (GVA) i el 2020 un projecte d'excel·lència PROMETEO (GVA). El 2014 vaig ser nomenat "Outstanding Referee" per l'American Physical Society. Soc membre del Comitè de Gestió i del Core Group de l'Acció COST CA21136 (CosmoVerse) i també vaig formar part de la CA15117 (CANTATA) fins a la seua finalització l'octubre de 2020. Com a responsable de comunicació científica de CANTATA, vaig produir dos documentals: G-Ambassadors i Challenging Einstein's Legacy. També vam publicar una revisió (en format llibre) amb més de 450 cites. Soc vicepresident de la Sociedad Española de Gravitación y Relatividad (SEGRE), i membre de SIGRAV, ISGRG i APS (membresies vitalícies). Soc director del meu departament des d'abril de 2024 i vaig ser coordinador del Programa de Doctorat de la Facultat de Física des de desembre de 2021 fins a juny de 2024.

En xifres: 167 articles publicats, més de 10.000 cites, índex h=51. Situat en el lloc 46.606 de tota la carrera investigadora i en el 18.163 per a l'any 2024 en la base de dades dels 100.000 autors científics més destacats segons indicadors de citació estandarditzats (publicat el 19 de setembre de 2024, DOI:10.17632/btchxktzyw.8). Compte amb 3 sexennis d'investigació i 2 quinquennis de docència.

Vaig fer els meus estudis de grau en Física a la Universitat d'Atenes, on em vaig graduar el 1985. Després vaig començar els meus estudis de doctorat a la Universitat de Califòrnia, Los Angeles (UCLA), d'on vaig obtenir el meu doctorat. llicenciat l'any 1990. 

El meu assessor de tesi va ser John M. Cornwall, i la meva investigació de la tesi es va centrar en la construcció de les funcions de Green fora de la carcassa independents del calibre amb el mètode conegut com a "tècnica de pessic". El meu treball de doctorat va oferir nous coneixements sobre l'estructura del vèrtex de tres gluons, un ingredient central de la cromodinàmica quàntica. A més, l'aplicació de la tècnica de pessic va donar lloc a la primera definició independent del calibre del radi de càrrega dels neutrins, una quantitat que es mesura actualment als experiments d'EnuES i CEnuES. 

Posteriorment, vaig tenir una cita postdoctoral de dos anys (1990-1992) al Brookhaven National Laboratory (BNL), una cita postdoctoral de tres anys (1992-1995) a la Universitat de Nova York (NYU), una cita postdoctoral d'un any a la Universitat i un postdoctoral a la Universitat de Manchester (1997), després de la qual vaig obtenir una beca Marie Curie a la Divisió de Teoria del CERN durant dos anys (1997-1999). Des de 1999 treballo per la Universitat de València, Departament de Física Teòrica, primer com a professor visitant, després com a becari Ramon y Cajal, i finalment com a “Professor Titular”, que és el meu càrrec actual.

Una part considerable de la meva primera activitat científica es va dedicar al desenvolupament de l'esmentada "tècnica de pessic". En la seva forma original, aquesta tècnica és una reordenació sistemàtica de l'expansió pertorbativa estàndard (diagrames de Feynman) que contribueix a una amplitud física de tal manera que es defineixen subamplituds independents del calibre, que es poden interpretar com a funcions efectives de Green (per exemple, propagadors i vèrtexs).L'activitat relacionada amb aquesta tècnica va donar lloc a una gran quantitat d'aplicacions fenomenològiques i formals, com ara les definicions de l'equivalent QCD de la càrrega efectiva forta, en completa analogia amb la construcció del llibre de text de la càrrega efectiva "Gell-Mann -- Baixa "coneguda per l'electrodinàmica quàntica. A més, un èxit especialment rellevant per a la fenomenologia ha estat la descripció autoconsistent de les amplituds ressonants, en col·laboració amb el professor A. Pilfatsis (Universitat de Manchester).

Durant els anys 2000-2005 vaig centrar els meus esforços en els fonaments formals de la tècnica del pessic en col·laboració amb Daniele Binosi (actualment investigador permanent a ECT*, Trento, Itàlia), que, aleshores, estava realitzant el seu treball de doctorat a la Universitat de València. La nostra col·laboració va donar lloc a una formulació elegant de la tècnica del pessic en el llenguatge de l'anomenat "mètode de camp de fons" i l'esquema de quantificació "Batalin-Vilkovisky". La tesi doctoral resultant va guanyar el “premi de tesi destacada” de l'any 2002, atorgat per la Universitat de València, que la significa com la millor tesi de tota la universitat. 

A nivell de publicacions, és important destacar dos ítems especials, a saber (i) l'article de revisió “Pinch Technique: Theory and Applications”, Physics Reports 479 (2009), en coautor amb D. Binosi, que fins ara ha recollit 450 cites (font HEP) i Inspires (font) Universitat de Cambridge (ii)20 Inspires1 i títol HEP (ii)20 "The Pinch Technique and its Applications to Non-Abelian Gauge Theories", en coautor amb J. M. Cornwall i D. Binosi el 2010.

Des de l'any 2007 la meva activitat de recerca s'ha centrat en alguns dels aspectes no perturbadors més importants de la Cromodinàmica Quàntica (QCD), com ara la generació d'una bretxa de massa en el sector del gauge,el fenomen del trencament de la simetria quiral dinàmica, l'estudi de l'estructura dels vèrtexs fonamentals de la teoria i la formació dels estats lligats observats (hadrons) a partir dels graus fonamentals de llibertat coneguts com a gluons i quarks.

 En particular, sóc un dels principals defensors de la idea clau que el famós "mecanisme Schwinger" funciona en el sector de l'indicador de QCD, donant lloc a l'aparició posterior d'una escala de massa de gluons eficaç. Aquest resultat té conseqüències de gran abast per a la física de les interaccions fortes, perquè cura les divergències infrarojes conegudes per la teoria de la pertorbació i permet prediccions completament finites per als observables QCD clau mesurats en una varietat d'instal·lacions experimentals.

A més, l'aparició de la massa esmentada permet l'extensió significativa de la càrrega efectiva QCD, definida originalment de manera pertorbativa mitjançant la tècnica de pessic, al règim de baixa energia de la teoria. Això constitueix una fita teòrica, perquè, històricament, aquesta connexió s'ha vist frustrada per la presència del desestabilitzador “pol de Landau”.  En aquest sentit, s'aconsegueix la transició suau entre els dos fenòmens més celebrats de QCD, és a dir, la llibertat asimptòtica a l'ultraviolat i el confinament a l'infraroig. Aquest treball ha cridat una atenció considerable, donant lloc a diverses publicacions, quatre articles de revisió convidats i nombroses presentacions en tallers internacionals.

A més, i amb el mateix vigor, he participat en l'estudi de l'estructura no perturbadora de les funcions fonamentals de Green (també conegudes com a "funció de correlació") de QCD.  Aquesta activitat contínua es basa en la fructífera sinergia entre enfocaments continus (equacions de Schwinger-Dyson) i simulacions de gelosia fixada per gauge.  Aquestes funcionsrepresenten els blocs de construcció dels observables físics estudiats en la física hadrònica i són de la màxima importància per a la comparació significativa entre la teoria i la realitat experimental. Especialment important en aquest context és el vèrtex de tres gluons, que és instrumental per a la manifestació de la llibertat asimptòtica, una de les propietats més celebrades de les teories de Yang-Mills, en general, i de la QCD en particular. Aquest vèrtex particular ha rebut una atenció especial en els darrers 5 anys, i ha estat analitzat amb detall, en col·laboració amb els grups de gelosia de la Universitat de Huelva i la Universitat Pablo de Olavide (Sevilla).  Aquesta investigació va donar lloc a termes com el "creuament zero" i la "degeneració plana", que s'han convertit en noms familiars entre els professionals d'aquest camp.

La meva activitat de recerca inclou també la Física més enllà del model estàndard. En particular, tinc diversos treballs sobre la física relacionats amb les dimensions extra, principalment en col·laboració amb el professor Arcadi Santamaria. A més, tinc una col·laboració de llarga durada amb el professor Nick Mavromatos (King’s College, Londres i Universitat d’Atenes); el nostre treball més distingit és una col·lecció d'articles sobre la violació i l'enredament de CPT, i certs aspectes teòrics relacionats amb la col·laboració de Moedal.  

Tinc una àmplia xarxa de col·laboradors, especialment a Alemanya, el Brasil, Itàlia i la Xina.  Concretament, porto més d'una dècada coordinant les activitats del grup de QCD de la Universitat de Campinas, (Sao Paolo). Aquesta intensa col·laboració va donar lloc a un gran nombre de publicacions i títols de doctorat.  A més, tinc una posició de visitant d'un any a l'EMMI (https://www.gsi.de/emmi_visiting_professors) de  GSI, que es durà a terme a l'Institute for TheoreticalFísica, Universitat de Heidelberg, amb l'objectiu d'enfortir la meva col·laboració contínua amb el grup de recerca del Prof. Jan Pawlowski. A més, sóc membre de la col·laboració internacional liderada pel professor Craig D. Roberts de l'Institute of Nonperturbative Physics (INP) de Nanjing, Xina, amb qui he estat coautor de diversos articles molt citats (94 citacions/article). A més, tinc forts llaços i col·laboració fructífera amb els grups de Sevilla i Huelva, i en particular amb els professors J. Rodríguez-Quintero i F. De Soto.

Sóc membre de la Col·laboració Internacional MoEDAL (Monopole and Exotics Detector at the LHC), https://home.cern/tags/moedal , i he estat membre votant del "International Light Cone Advisory Committee, http://www.ilcacinc.org/ ), per al període 2010-2020 A més, em van concedir el premi a l'àrbitre destacat de la American Physical Society (APS) per a l'any 2017.  

Tinc un total de 188 publicacions, 142 d'elles en revistes de revisió per experts d'alt impacte i 40 actes de conferències. Totes aquestes publicacions han acumulat un total de 9447 citacions. El meu "factor h" és hu003d59.   https://inspirehep.net/literature?sortu003dmostrecent&sizeu003d25&pageu003d1&qu003da%20papavassiliou%2Cj&ui-citation-summaryu003dtrue

[Biografia, versió en valencià]

[Biografia, versió en valencià]

Em vaig llicenciar en Física l'any 1981 a la Universitat de Salamanca. Em vaig doctorar en Física l'any 1986 (U. de Valladolid). Vaig continuar la meva formació amb dues estades postdoctorals a les universitats de València i Ratisbona (Alemanya) amb el Prof. W. Weise, amb beques del Govern espanyol i del DAAD alemany. 

Des de 1989 sóc “professor titular” de la Universitat de València. Des d'aleshores he dirigit vuit tesis doctorals i he participat en nombrosos projectes de recerca nacionals i internacionals. He estat investigador principal (PI) d'un projecte europeu (INTAS: 93-3455) i PI de projectes del Pla Nacional des de gener de 2012 fins a desembre de 2020. També he estat coordinador d'una Acció Integrada amb la Universitat de Coimbra (Portugal).

La meva línia bàsica de recerca en els darrers anys ha estat el desenvolupament de teories efectives en dinàmica hadrònica. S'han obtingut resultats importants en la descripció de les masses, moments magnètics i altres factors de forma dels barions d'octet i decuplet més lleugers mitjançant la teoria de la pertorbació quiral covariant. L'ús d'un esquema de renormalització alternatiu ha comportat avenços seriosos en la millora de la convergència de la sèrie quiral i en la comprensió d'aquests observables. A més, en obtenir una bona descripció de la dependència de nombroses magnituds de la massa dels quarks, els nostres resultats han demostrat la seva rellevància en l'anàlisi de dades de Lattice QCD.

Una altra línia de treball d'impacte ha estat l'estudi de les reaccions electrofebles dels barions rellevants per a l'estudi de les propietats fonamentals dels neutrins. S'han obtingut resultats importants en aspectes com els factors de forma axial i la seva rellevància observacional, el paper de la conservació parcial del corrent axial en nuclis o la reconstrucció de l'energia dels neutrins detectats en col·lisions quasielàstiques.

[Biografia, versió en anglès]

Llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat de València al juliol de 1993. Doctor en Física per la Universitat de València al setembre de 1997.

Contractes postdoctorals al Brookhaven National Laboratory, Nova York (febrer–agost de 1998); beca Marie Curie de la UE al SISSA, Trieste (Itàlia) del setembre de 1998 al setembre de 2000; reincorporació Marie Curie a la Universitat de València de l’octubre de 2000 a l’octubre de 2001; xarxa europea de recerca a la Universitat d’Oxford de l’octubre de 2001 al novembre de 2003; i Fellow al CERN del gener de 2004 al desembre de 2005.

Contracte Ramón y Cajal a la Universitat de València del desembre de 2005 al desembre de 2008. Professor titular d’universitat a la Universitat de València del desembre de 2008 a l’octubre de 2025. Catedràtic d’universitat des del novembre de 2025.

Direcció de cinc tesis doctorals.