Jerome Isaac Friedman, Sheldon Lee Glashow i Frank Wilczek, premis Nobel de Física els anys 1990, 1979 i 2004, respectivament, participen aquest dilluns 6 de juny en una conferència i un col·loqui a la Facultat de Física de la Universitat de València. L’acte, a partir de les 11 hores, tindrà lloc al saló d’actes de la Biblioteca Eduard Boscà.
La trobada amb els tres Nobel serà moderada per José Adolfo Azcárraga, president de la Real Sociedad Española de Física i inclourà un parlament de 30 minuts de cadascun dels científics, a més d’un col·loqui posterior a partir de les 12.45 hores. L’acte, organitzat entre la Universitat de València i la Fundació Premis Rei Jaume I, s’iniciarà amb la intervenció de la degana de la Facultat de Física, Soledad Gandía.
Així, Jerome Isaac Friedman pronunciarà la conferència Exploring Inner Space (‘Explorant l’espai interior’); Sheldon Lee Glashow parlamentarà sobre Basic Science: apparently useless, but essential (‘Ciència bàsica: aparentment inútil, però essencial’), i el títol de la intervenció de Frank Wilczek serà Nature's deep design (‘Disseny profund de la natura’).
Jerome Isaac Friedman (1930) és un físic americà reconegut amb el Nobel de Física en 1990, juntament amb Henry Kendall i Richard Taylor, pels seus estudis de la dispersió inelàstica profunda dels electrons sobre els protons i neutrons, els quals han tingut una importància determinant en el desenvolupament del model quark en la física de partícules. Professor de l’Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT) des de 1960, va ser director del laboratori de Ciència Nuclear entre 1980 i 1983. Entre altres reconeixements destaca el Premi W.K.H Panofsky l’any 1989. Ha sigut jurat dels Premis Rei Jaume I en diverses ocasions, i és membre de la Comissió Assessora del Museu Príncipe Felipe de València.
Sheldon Lee Glashow (1932) és un físic americà reconegut amb el Nobel de Física en 1979, juntament amb Steven Weinberg i Abdus Salam, per la seua contribució a la teoria de les interaccions febles unificades i les electromagnètiques entre partícules elementals. Professor de Física a Harvard des de 1967 al 1984, Higgings professor des de 1979 i professor Mellon de ciències des de 1988, ha sigut membre del Consell Assessor Americà de l’Academy of Achievement des de 1979. Entre els seus reconeixements destaquen el nomenament com a doctor honoris causa per diverses universitats, així com la Medalla Commemorativa Oppenheimer (1977) i el George Ledlie Award.
Frank Wilczek (1951) és un físic americà que, amb David Gross i David Politzer, va rebre el Nobel de Física al 2004 pel descobriment de la llibertat asimptòtica en la teoria de la interacció forta, l’anomenada cromodinàmica quàntica (QCD). El fet de demostrar que quan més a prop es troben els quarks, més lliures estan entre si, com les gomes elàstiques, que quan més s’estiren, més gran és la força que cal fer, permet l’estudi de fenòmens de la física de partícules i cosmologia, com ara l’atracció dels forats negres. Es professor de Física al MIT, i ha treballat a l’Institut d’Estudis Avançats de Princeton i l’Institut Kavli a Santa Bàrbara.
Imatges:
