Exposició organitzada per el Centre de Documentació d'Art Contemporani Romà de la Calle i Arola Editors, del 24 de juny al 24 de juliol del 2016

El jardí de les delícies

I com que l'amor de Déu només resideix en la voluntat, resulta que l’home pot portar tot el seu bé en la seva voluntat. I la voluntat consisteix en la llibertat i en el seu domini i de cap manera no pot ser obligada ni se li pot arrabassar res si ella no ho vol, de manera que si ella vol no pot perdre mai el seu bé, ni el seu gaudi i, en conseqüència, la seva vida, perquè ningú no li pot prendre l’amor de Déu, en el qual hi ha la vida i el gaudi, si ella no vol.
Ramon Sibiuda. Llibre de les criatures, cap. 151 (trad. de Jaume Puig i Oliver)

Moltes han sigut les aproximacions de creadors valencians a l'univers literari. Des de la música, les arts escèniques i les arts visuals, la proximitat de les veus creatives del País Valencià amb l'entramat literari sempre ha ressonat en els espais culturals, socials i polítics, i ha superat qualsevol forma de divisió disciplinària, territorial o fins i tot merament tècnica.
Aquests vincles apareixen en funció de realitats creatives mútuament reconegudes en el substrat comú de la cultura i la llengua compartida entre els diferents territoris de parla catalana. Per açò, tornar a freqüentar les paraules a través de la mirada dels artistes que viuen i treballen al sud del riu de la Sénia ens permet oferir als lectors aquest llibre, fruit del conveni de col·laboració entre Arola Editors i el Centre de Documentació d’Art Valencià Contemporani (CDAVC) Romà de la Calle de la Universitat de València, i plantejar així una nova articulació cultural que impulsa un viatge de descobriments intel·lectuals i sensibles quan tots els itineraris estan oberts. El projecte Art i literatura. Glossari infidel d’imatges és una d'aquestes senderes.

A tot l'anterior, cal afegir-hi l’acurat tractament que Arola Editors manté sobre el món de la cultura visual, que és un dels objectius principals de les seues col·leccions i un factor programàtic fonamental que ha permès, naturalment, el compromís del CDAVC, entitat lligada a l'impuls i la divulgació dels treball dels joves valors de l'art valencià contemporani, siga quina siga la seua poètica personal o la seua trajectòria curricular. En aquest sentit, el risc de la creativitat es posa de manifest sempre al si de les arts i els seus assoliments. En aquell context de possibilitats i alternatives, conjugar els camins de la poesia de Gerard Vergés amb l'obra plàstica de Carles Mondrià anticipava aqueixos nous llocs de la imaginació als quals el lector-espectador sol desplaçar-se amb avidesa. Si a açò afegim el protagonisme referencial i icònic del Bosch, ara que es commemora el cinquè centenari de la seua mort, és obvi que la culta lleugeresa de l'obra literària de Vergés al costat de les enigmàtiques obres de Mondrià contribueixen a configurar una poderosa aliança entre els desitjos i les reflexions que la condició humana pot arribar a albergar. Paraules, les del poeta de Tortosa, que miren al jardí de les delícies del pintor neerlandès. Imatges, les de l'artista de Carcaixent, que llegeixen, al seu torn, les paraules de Vergés.

Certament, una hermenèutica cíclica i en permanent obertura cap a l’experiència estètica que, amb pausa, sorgirà de la present contribució editorial. De fet, és allí on segurament es poden trobar els matisos de tota dicció visual, i on potser pot expressar-se en tot el seu detall i precisió, sense que açò implique maneres de fer necessàriament narratives o descriptives. No es tracta, en cap cas, de reproduir la tòpica i fugissera fórmula de la traducció en imatges de les paraules, sinó de comptar amb aquestes
últimes per reafirmar qui sap si idees permanents, valors primordials o identitats conjuminades, ara, de l'art a la lletra i viceversa. Una conversa que s'estableix entre Vergés i Mondrià, però que és observada de molt a prop per un artista del Renaixement. En definitiva, de ben segur una proposta, però també un horitzó del joc horacià on rau l’Ut pictura poesis, que construeix ponts creatius, interpretatius, culturals i, en fer-ho, novament posa davant nosaltres la importància d'aprofundir en un camí comú que confereix nítida fortalesa a l'art i la llengua, vitalment i històricament enllaçades, alhora que ens proveeix de nous mons exempts de pecat i lliurats a la llibertat.
Ricard Silvestre
Universitat de València – Estudi General

Mes informació: Nota de Premsa