.jpg)
Autores principals: Borja Ricart-Luna, Pablo Monteagudo-Chiner, Víctor Pérez-Puchades, Ana Cordellat-Marzal, Ainoa Roldán-Aliaga y Cristina Blasco-Lafarga
El confinament provocat per la COVID-19 va suposar una aturada sense precedents en l'activitat esportiva. Els centres van tancar, les competicions es van detindre i els jóvens esportistes van haver d'adaptar-se a entrenar des de casa. Quines conseqüències va tindre esta situació en el seu rendiment físic? Pot un programa en línia compensar la falta d'entrenaments presencials?
Un estudi realitzat en col·laboració entre la Universitat de València, la Universitat Jaume I i el Alqueria LAB del València Basket va analitzar com va afectar un programa d'entrenament a distància, centrat en la força, a la força explosiva i l'agilitat de jóvens jugadors d'elit durant la quarantena.
Disseny de l'estudi
- Participants: 51 jugadors d'elit en formació, dividits per categories:
- Infantil (O-14): 20 jugadors.
- Cadet (O-16): 22 jugadors.
- Júnior (O-18): 9 jugadors.
- Duració: 12 setmanes de confinament.
- Intervenció: 4 sessions en línia setmanals de 50 minuts, adaptades a cada grup d'edat i realitzades majoritàriament amb el pes corporal i material domèstic.
- Proves:
- Test de Abalakov (bilateral i unilateral) per a força explosiva.
- Test V-Cut per a agilitat.
- Mesurament de pes, altura i IMC.
Principals troballes
- Més força explosiva. Després del programa, tots els grups van millorar significativament l'altura i la potència en el salt, tant bilateral com unilateral.
- Menys agilitat. Malgrat les millores en salt, el rendiment en el test V-*Cut va empitjorar en totes les categories, amb pèrdues d'entre un 4% i un 6%. El dèficit va ser major a mesura que augmentava l'edat.
- Pes i IMC en augment. Durant la quarantena es van observar increments en el pes i en l'índex de massa corporal, especialment en els grups més jóvens.
- Limitacions clares. L'entrenament en línia va ser efectiu per a la força, però insuficient per a mantindre l'agilitat, ja que esta depén en gran manera de la interacció perceptiu-cognitiva i de desplaçaments similars als del joc real.
Aplicacions pràctiques
- Entrenadors: els programes en línia són una ferramenta vàlida per a mantindre i millorar la força explosiva, però han de complementar-se amb tasques específiques de desplaçament i presa de decisions.
- Preparadors físics: especial atenció a les càrregues durant confinaments o aturades, ja que poden ser insuficients per a jugadors de major edat i nivell.
- Clubs: la quarantena ha de veure's com una oportunitat per a treballar habilitats bàsiques com la força, però es requerix una planificació de reinserció progressiva al joc per a recuperar agilitat i especificitat.
Conclusió: entrenar a casa, però amb matisos
Este estudi demostra que un programa en línia supervisat pot ser eficaç per a millorar la força explosiva en jóvens jugadors de bàsquet d'elit, fins i tot en condicions de confinament estricte.
No obstant això, l'agilitat —qualitat clau en el bàsquet— es va veure afectada negativament, la qual cosa subratlla la necessitat d'incloure entrenaments més específics i perceptiu-cognitius per a compensar la falta de context real de joc.
Esta investigació, desenrotllada en col·laboració amb la Càtedra de Bàsquet L’Alqueria – Universitat de València, aporta evidència científica sobre com adaptar l'entrenament en situacions excepcionals i com planificar la volta a les pistes amb garanties de rendiment i seguretat.
