El treball fi de grau titulat "La integració cooperativa agroalimentària i el seu foment", realitzat per Daniel Hernández Cáceres, ha sigut el guanyador de l'I Premi de la Càtedra Cooperatives Agroalimentàries, càtedra impulsada per Cooperatives Agro-alimentàries d'Espanya juntament amb la Universitat de València (UV).
El treball es basa en analitzar el procés actual d'integració cooperativa i com l'Administració està donant suport a aquest tipus d'estratègies empresarials. Daniel Hernández fa un resum del seu treball explicant que "Davant la sistèmica atomització del sistema cooperatiu agroalimentari espanyol i la consegüent pèrdua de competitivitat de les cooperatives espanyoles en el mercat internacional, els poders públics estatals i autonòmics han desenvolupat una sèrie de mesures legislatives per a tractar de fomentar la integració d'aquestes entitats. Mitjançant l'accés preferent a subvencions i ajudes per a aquelles entitats que reunisquen unes exigències de facturació, implantació, comercialització, etc. es persegueix que les cooperatives agroalimentàries duguen a terme processos d'integració que els faça guanyar en dimensió i en competitivitat".
L'autor conclou que a pesar que inicialment la Llei d'Integració Cooperativa 13/2013 va generar moltíssimes expectatives en el sector, la consecució dels requisits exigits ha suposat una gran dificultat per a les cooperatives, reflectint-se en el reduït nombre d'entitats que han sigut reconegudes com EAP durant els quasi 5 anys que porta en vigor. En aquest poc acolliment, el requisit que més ha influït ha sigut el de la facturació, les altes quotes exigides suposaven que quasi cap cooperativa per si mateixa fóra capaç d'aconseguir el mínim establit en el moment d'aprovació de la llei. Sembla que per les quanties de facturació exigides la Llei està dissenyada únicament per a la integració de les entitats més grans de cada sector, quedant pràcticament excloses les xicotetes i micro cooperatives que suposen el 80% de les cooperatives agroalimentàries espanyoles. "Potser hauria sigut més encertat la planificació d'un projecte a llarg termini, amb períodes transitoris progressius que exigisquen diferents quanties, al qual pogueren haver-se sumat entitats més xicotetes", afig Daniel Hernández.
