Logo de la Universitat de València Logo Càtedra Drets Lingüístics Logo del portal

Vicenta Tasa rep el II Premi Jesús Tuson de diversitat lingüística

  • 20 de novembre de 2020
Image de la noticia

La Xarxa Vives d'Universitats ha atorgat avui el II Premi Jesús Tuson de diversitat lingüística a Vicenta Tasa, directora de la Càtedra de Drets Lingüístics, per l'obra ‘Llengua i Estat’.

Avui la Xarxa Vives d'Universitats ha atorgat el II Premi Jesús Tuson de diversitat lingüística a la directora de la Càtedra de Drets Lingüístics, Vicenta Tasa, per l'obra Llengua i Estat. Suïssa i Espanya davant la diversitat lingüística, publicada el 2019 en Publicacions de la Universitat de València.

Jesús Tuson (1939-2017) va ser catedràtic de lingüística general a la Universitat de Barcelona. A més de la seua tasca docent, va crear una àmplia obra assagística que ha estat fonamental en els darrers anys a l’hora de conèixer i reconèixer el valor de la diversitat lingüística. Treballs com El luxe del llenguatge, on es presenta el llenguatge com una capacitat humana universal, Mal de llengües, ple d’arguments contra els prejudicis lingüístics, o Patrimoni natural, entre molts d’altres, han estat font d’inspiració per a nombrosos defensors de la diversitat lingüística. Atès que la defensa només té sentit si es fonamenta en el coneixement, es convoca aquest premi amb la intenció de promoure la recerca i la transferència de coneixement del patrimoni lingüístic de la humanitat. Més informació sobre el premi: https://www.vives.org/programes/llengua2/premi-jesus-tuson/

El llibre Llengua i Estat s'aproxima a la realitat lingüística comparant Suïssa i Espanya i proposant canvis que ens acosten en el futur al model suís. Espanya no és un estat nació amb una tradició de respecte a la pròpia diversitat lingüística. La Constitució de 1978 va significar-hi un avanç important i positiu, però molt limitat. El principi de jerarquia lingüística que domina tota la regulació lingüística espanyola ha dificultat, en part per l'esbiaixada interpretació del Tribunal Constitucional, polítiques lingüístiques en tots els poders públics de l'Estat i una legislació lingüística realment igualitària, i ha impedit la seguretat lingüística dels parlants de les llengües espanyoles diferents del castellà. La comparació amb països compromesos amb la igualtat lingüística i els drets lingüístics de la ciutadania, com ara Suïssa, posa de manifest les importants mancances i l'antiigualitarisme del règim lingüístic legal-constitucional espanyol.
Imatges: