Integrants del Grup Assessor d'Expertes i Experts van avaluar la vigència del document i van projectar la seua aplicació cap al futur.
L'acte commemoratiu pel primer aniversari de la presentació de la Carta de Drets Digitals (14 de juliol de 2021) va reunir les i els especialistes que van participar en la seua redacció i les autoritats que van possibilitar aquest procés. Entre elles, Carmen Artigas, Secretària d'Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial.
L'objectiu de la cita, realitzada a Madrid, era realitzar un balanç de l'aportació de la Carta en la discussió pública sobre drets digitals i, d'altra banda, projectar cap al futur els seus possibles àmbits d'influència.
La Càtedra Privacitat i Transformació Digital Microsoft-Universitat de València va estar representada pel seu director, el professor Ricard Martínez Martínez. L'acadèmic va integrar el Grup Assessor d'Expertes/us que va escriure la Carta, concretament en el grup de ponents, on, a més, van participar Susana de la Sierra, Manuela Battaglini, Borja Adsuara i Moisés Barrio.
En la seua intervenció, Martínez va destacar el compromís del govern d'Espanya en matèria de drets digitals. “Des del punt de vista de l'Agenda Digital 2025, la Carta de Drets Digitals es constitueix com una fita perfectament planificada en el context d'un pla de treball”, va assenyalar.
“Aquesta iniciativa és molt més que la voluntat d'obrir un debat”, va apuntar. “Hi ha un disseny clar i estratègic del govern de convertir els drets digitals en una part del centre de l'acció i amb un missatge clar a aquelles empreses que dins de la transformació digital desenvoluparan la seua activitat”.
Sumat a l'anterior, l'acadèmic va destacar que la inclusió i seguretat són valors inherents de la Carta que permeten al país, en matèria digital, ser resilient a l'escenari de crisi i canvis que viu el continent.
“El context de crisi coincideix amb el procés de major acumulació de capital en tecnologies de la informació i amb un enlairament significatiu de totes les eines en el marc de la investigació, innovació i emprenedoria que són la base per a tot el creixement digital”, va indicar. “És a dir, la Carta no és aliena en moltes de les seues solucions a allò que se suposa ens farà més fortes, justos, inclusius i més iguals”, va acabar.
La Carta
La Carta de Drets Digitals va ser elaborada a partir del treball realitzat pel Grup Assessor d'Expertes i Experts. Aquesta comissió va ser constituït per la Secretaria d'Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial del Ministeri d'Assumptes Econòmics i Transformació Digital.
El Grup va estar format per Tomás de la Quadra-Salcedo, Susana de la Serra, Ricard Martínez, Manuela Battaglini, Borja Adsuara, Moisés Barrio, Algèria Queralt, Celia Fernández Aller, José Luis Piñar, Rodolfo Tesone, Carissa Veliz, Paloma Llaneza, Ofelia Tejerina, Simona Levi, Emilia Saiz, Enrique Goñi, Miguel Pérez Subías, Javier Ruiz Díaz.
“Els drets i llibertats reconeguts en la Declaració Universal de Drets Humans, la Constitució Espanyola, el Conveni Europeu de Drets Humans, la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, i els tractats i acords internacionals sobre les mateixes matèries ratificats per Espanya són aplicables en els entorns digitals”
—Article 1r, Carta de Drets Digitals.
