La ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant, i la rectora de la Universitat de València, Mavi Mestre, han clausurat aquest migdia la ‘IV Trobada IA & Desenvolupament Humà’, que s’ha celebrat durant dos dies en la Universitat.
Les sessions han estat organitzades per la Càtedra de Privacitat i Transformació Digital Microsoft-Universitat de València, en col·laboració amb la Càtedra Legaltech & Intel·ligència Artificial Minsait.
Mavi Mestre s’ha mostrat d’acord en la necessitat d’establir “una regulació que garantisca, com pretén el Parlament Europeu, que els sistemes d’intel·ligència artificial siguen segurs, transparents, traçables, no discriminatoris, respectuosos amb el medi ambient i supervisats per persones”.
La rectora ha recordat que la Universitat de València celebra enguany el seu 525 aniversari, i que és capaç de combinar aquesta llarga tradició amb la innovació més de futur: “Vivim un temps de canvi accelerat, de transformació de les societats contemporànies a ritme vertiginós, d’avanços tecnològics disruptius, en què s’imposa una nova realitat: la transformació de la nostra manera de viure, de relacionar-nos i de treballar”.
Per part seua, Diana Morant ha manifestat: “Farem possible que la IA contribuïsca al gran progrés de la nostra civilització, només si exercim un autèntic lideratge polític sobre les transformacions tecnològiques sense control, que anteposen els beneficis particulars als de la societat”.
La ministra ha anunciat que l'empresa il·licitana PLD Space desenvoluparà el primer llançador espanyol de xicotets satèl·lits. “Volem ser els primers a Europa a tindre aquesta tecnologia d'avantguarda, a través del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència i a l'aposta sense precedents del Govern d'Espanya”, ha destacat.
La trobada ha servit per analitzar els reptes que la futura regulació en matèria d’intel·ligència artificial planteja per a l’economia i la societat espanyola. En les sessions s’han presentat les oportunitats que una intel·ligència artificial centrada en l’ésser humà i en la garantia dels drets fonamentals ofereix per a la transformació digital, econòmica i social del país.
L’esdeveniment ha contemplat el futur escenari des de múltiples perspectives amb un enfocament que buscava identificar els reptes estratègics que han de tindre’s en compte per a la transició cap a una societat plenament digitalitzada. S’hi ha examinat des de l'òptica de les polítiques públiques impulsades per la Comissió Europea i el Govern d’Espanya els reptes que la intel·ligència artificial planteja a la nostra societat i s’han identificat les oportunitats i esforços que exigirà aquest repte per a l’economia.
La intel·ligència artificial exigeix un complex entramat material, organitzatiu i jurídic des dels seus fonaments fins al desplegament dels sistemes d’IA. Per a això, resulta indispensable conéixer els requeriments que exigeix la construcció dels espais de dades i dels repositoris d'informació que constitueixen el combustible que fa funcionar aquesta tecnologia. D’un altre costat en el seu disseny i desplegament la IA estarà subjecta a condicions jurídiques d’entre les quals destaca amb caràcter primari l’aplicació d’un enfocament de risc.
El disseny de qualsevol eina, des del més senzill dels bots fins al més complex sistema de medicina predictiva, exigeixen implantar models de governança molt precisos. D’entre ells destaca la necessitat d’assegurar la garantia dels drets fonamentals i d’aplicar metodologies d’anàlisi que permeten previndre qualsevol tipus d’impacte negatiu en el funcionament de la tecnologia generant, ja siga riscos sistèmics per a la societat, ja siga riscos per als individus. D’altra banda, en el context de la universitat i de l’empresa el paper de la investigació en aquest procés serà crucial. Els equips d’investigació en el conjunt del país s’ocupen de desenvolupaments relacionats pràcticament amb totes les àrees sobre les quals pot desplegar-se la intel·ligència artificial.
En l’últim període hem assistit a l’enlairament de la IA que es desplega a través de grans models de dades, particularment aquella que es basa en analítica del llenguatge o de la imatge, la que haurà de desplegar i fer funcionar els vehicles autònoms o la medicina. Per això, a més de la perspectiva de la investigació i la innovació es consideraran casos d’ús particularment rellevants en l'àmbit de la justícia, la investigació en salut i l’administració tributària.
Aquesta activitat ha donat continuïtat a una sèrie de trobades temàtiques que s’han celebrat a la Universitat de València i en diferents universitats espanyoles amb l’impuls de la Càtedra patrocinada per Microsoft i que han tractat diverses qüestions relacionades amb aspectes estratègics de la transformació digital en l’àmbit de la salut, el dret o l'educació superior. A més, convergeix amb les línies d'actuació de la Càtedra que patrocina Minsait, una companyia d’Indra, en el camp de la digitalització de serveis públics essencials com el de l’administració de justícia, oferint una visió estratègica conjunta d’alt valor.
Llista d'enllaços:
