Les Ciències Socials, fa ja algunes dècades, que ens venen anunciant un nou paradigma que articula les relacions socials i econòmiques de manera diferent a la que ho feien en el model del capitalisme convencional. Nombrosa literatura, des de Touraine i Bell o Toffler en la dècada dels seixanta i setanta fins a les aportacions més recents de Castells, o Rifkin constaten, entre moltes altres qüestions, la creixent importància de la “dimensió simbòlica” com a atribut dels béns, els territoris o dels propis grups humans.