El Consell de Ministres va aprovar el passat 28 de juliol l’Estratègia de Cultura i Desenvolupament Sostenible de la Cooperació Espanyola, a proposta del Ministeri d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació. El nou marc, que renova el compromís espanyol amb els drets culturals i la diversitat com a pilars del desenvolupament sostenible, s’articula en deu línies estratègiques i ha sigut el resultat d’un ampli procés participatiu amb professionals de la Cooperació Espanyola, el sector cultural, representants institucionals i agents creatius.
Econcult contribueix a la nova Estratègia de Cultura i Desenvolupament Sostenible de la Cooperació Espanyola
València, 7 de setembre de 2026. El Consell de Ministres va aprovar el passat 28 de juliol l’Estratègia de Cultura i Desenvolupament Sostenible de la Cooperació Espanyola, a proposta del Ministeri d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació. El nou marc, que renova el compromís espanyol amb els drets culturals i la diversitat com a pilars del desenvolupament sostenible, s’articula en deu línies estratègiques i ha sigut el resultat d’un ampli procés participatiu amb professionals de la Cooperació Espanyola, el sector cultural, representants institucionals i agents creatius.
«Esta Estratègia parteix d’una convicció clara: sense cultura no hi ha desenvolupament sostenible», va afirmar el ministre José Manuel Albares en la presentació del document.
Econcult, el grup d’investigació en Economia de la Cultura i el Turisme de la Universitat de València, ha participat en l’elaboració de la fitxa corresponent a la Línia 5 de l’Estratègia —dedicada a la dimensió econòmica de la cultura en la seua contribució al desenvolupament— en el marc del procés de revisió encarregat per l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID).
L’aportació d’Econcult
El text parteix de la idea que les accions de cooperació han de reforçar el múscul econòmic dels agents que componen l’ecosistema cultural perquè la cultura puga situar-se com un eix dinamitzador dels territoris. Recorda que va ser el Pla Director de la Cooperació Espanyola 2005-2008 el que va incorporar per primera vegada la dimensió econòmica com a component rellevant d’esta línia de treball, davant d’un discurs que tendia a menystindre les lògiques econòmiques; dues dècades després, l’evidència científica confirma que el pes dels sectors culturals i creatius en un territori explica, de manera causal, la seua renda per càpita i la productivitat del seu sistema econòmic, i que el capital cultural actua com a multiplicador del capital humà.
La fitxa subratlla, no obstant això, que els vertaders processos de canvi no s’esgoten en l’impacte econòmic: els indicadors de mercat —empreses, ocupació, facturació— funcionen com a variables proxy que assenyalen la solidesa d’un ecosistema cultural els efectes del qual arriben també al benestar, la cohesió social, la salut o el compromís cívic, en línia amb marcs com la Carta Cultural Iberoamericana, la Declaració de Hangzhou de la UNESCO o els treballs de l’OCDE i la Comissió Europea sobre cultura i desenvolupament.
A partir d’este diagnòstic, l’aportació d’Econcult proposava quatre objectius per a la línia: facilitar un entorn financer, regulador i de transmissió de coneixement que impulse la creació d’empreses, la professionalització dels agents culturals i la consolidació institucional en tota la cadena de valor; ampliar la participació activa de la societat —mecenatge, col·laboració publicoprivada, finançament bancari adaptat, micromecenatge, voluntariat— en el finançament de les experiències culturals, per reduir la seua fragilitat endèmica tant en l’àmbit de mercat com en el de no mercat; protegir i dignificar les condicions laborals de les persones que treballen professionalment en el sector, prenent com a referència l’esperit de l’Estatut de l’Artista, atés que el capital humà i el talent creatiu són el principal factor de generació de valor; i promoure sistemes d’indicadors i avaluació d’impacte que faciliten la innovació tecnològica, organitzativa i artística per garantir la resiliència de l’ecosistema.
Entre les actuacions proposades figuren convocatòries amb menor càrrega burocràtica, programes de formació en gestió cultural i noves tecnologies, xarxes de col·laboració amb universitats i centres d’investigació, models de finançament plurianual i laboratoris d’innovació que exploren l’ús de la intel·ligència artificial en projectes culturals.
La col·laboració se suma a la trajectòria d’Econcult en el disseny d’indicadors i eines d’intel·ligència territorial per a la cultura —el model MESOC, la plataforma PITEC o la Càtedra ESPACIOS per a la Cultura, la Creativitat i la Innovació, impulsada junt amb el Ministeri de Cultura— i reforça el seu paper com a referència en economia de la cultura en l’àmbit de la cooperació internacional espanyola.
Sobre Econcult
Econcult és el grup d’investigació en Economia de la Cultura i el Turisme de la Universitat de València, dirigit per Pau Rausell Köster. Desenvolupa investigació aplicada i indicadors territorials sobre els sectors culturals i creatius, i participa en projectes europeus i de cooperació internacional en este àmbit.
