Les Societats Musicals són sens dubte un fenomen complex que transcendeix considerablement el seu dimensió musical, configurant un univers de servicis.
Les Societats Musicals són sens dubte un fenomen complex que transcendeix considerablement el seu dimensió musical, configurant un univers de servicis. Un esquema il·lustratiu, amb una perspectiva Input-Output, ens dóna l'aproximació de Rausell i Estrems (1999) i ens permet visualitzar la complexa relació de variables involucrades en el procés.
La varietat d'objectius, la diversitat dels recursos cedits així com la multiplicitat dels àmbits de referència i negociació (directiva, nucli associatiu, administracions locals, autonòmiques, entitats col·laboradores i financeres, etc.) atorguen al procés de gestió una gran complexitat.
A l’any 2010 es va realitzar un estudi per para d’aquesta mateixa unitat d’investigació en el context de la celebració del 40 aniversari de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, dita federació està en procés de elaboració d’un LLIBRE BLANC DE LES SOCIETATS MUSICALS, amb la intencionalitat d’aproximar-se a la dimensió i la rellevància socioeconómica del moviment associatiu musical valencià, que representa un dels tres més singulars de la idiosincràsia valenciana
Els vincles entre les societats musicals i els territoris on es creen, no només reforcen el sentiment identitari i la cohesió social, sinó que produeixen clares externalitats per a les economies locals. Una aproximació econòmica a les societats musicals realitzada en 1999 en col·laboració amb l'economista i músic José Antonio Estrems assenyala que el pressupost global d'aquestes agrupacions, per a 1991, rondava els 3.500 milions de pessetes (al voltant de 21 milions d'euros), tot i que estimacions posteriors el situen en els 5.000 milions de pessetes (més de 30 milions d'euros). En 2008, el pressupost total havia arribat a 50 milions d’euros. En 2009, ja amb l’efecte notable de la crisi, les societats musicals comptaren amb uns ingressos de 46.606.518 € i unes despeses de 45.284.899 €, xifres que suposaren la fi d'un període d'expansió caracteritzat per unes taxes de creixement superiors al 4%. Per províncies, València, on estan radicades el 60% de les societats musicals, concentrà el 65,45 % del pressupost, mentre que Alacant s'endugué el 22% i Castelló es quedà amb el 12,6%, proporcionalment amb el número de societats musicals (26% i 14%, respectivament). En el capítol d'ingressos, el 77% procedia de la prestació de serveis, mentre que només un 21% (9,5 milions d'euros) corresponia a les subvencions de la Generalitat, les diputacions i els ajuntaments. El percentatge posa en dubte la creença generalitzada de que la supervivència de les societats musicals depén en gran mesura de les ajudes dels distints nivells de govern.
Aquesta importància econòmica encara és major si assenyalem que quan parlem de pressupostos estem parlant sols d’una part de l’impacte econòmic global de les activitats realitzades per les Societats Musicals. Pensem en primer lloc en l’efecte multiplicador que sobre altres indústries o activitats vinculades (des de l’edició musical, la indústria fonogràfica, la indústria dels instruments musicals, l’ensenyament,…) tenen les despeses de les Societats Musicals, i pensem en tota “l’economia gris” generada al voltant de les seues activitats que no queda reflectida en els apunts pressupostaris.
Pots consultar més informació sobre l’impacte econòmic de les societats musicals en el següent enllaç.
Llista d'enllaços:
