La política de disseny per a la innovació i la prosperitat ha sigut reconeguda i adoptada a tot el món. La bibliografia existent sobre polítiques de disseny sol adoptar una perspectiva descendent per a analitzar els components del sistema d'innovació del disseny i ignora les necessitats pràctiques dels professionals. El nostre estudi pretén explorar les oportunitats i reptes potencials de les polítiques de disseny per a la innovació facilitada pel disseny des d'una perspectiva ascendent. En primer lloc, analitzem la funció facilitadora del disseny en el context del disseny com a input, producte i procés d'innovació, posant l'accent en la concepció de la innovació possibilitada pel disseny; a continuació, es revisen les polítiques europees de disseny quant a característiques, prioritats i estratègies a escala comunitària, nacional i regional. A partir de múltiples estudis de casos sobre l'anàlisi DAFO (és a dir, de punts forts, punts febles, oportunitats i amenaces) de 50 iniciatives europees d'innovació en disseny, resumim huit dimensions dels factors DAFO -organització, producció, rendiment, coneixement, entorn, mercat, tecnologia i institució- per a identificar els principals punts forts, punts febles, oportunitats i amenaces als quals s'enfronten els professionals, i debatem els factors comuns i específics que podrien influir en la identificació de les forces DAFO tenint en compte els factors del país i del sector. Arribem a la conclusió que la política europea de disseny es troba en un punt de transició intergeneracional que va de la sensibilització a la capacitació, la qual cosa exigeix polítiques més coordinades per a abordar les oportunitats i els reptes actuals.