La prospectiva social al voltant del fenomen de la cultura repeteix amb prou recurrència el relat que derivam ineludiblement cap a l’espai de la banalització dels missatges simbòlics, és a dir, cap a l’ocàs de la cultura. Per als més, el detriment del significat profund, la massificació, la reducció de la diversitat cultural com a resultat de la globalització, els fracassos dels sistemes educatius en la transmissió dels esdeveniments essencials de les nostres històries i literatures, la tergiversació mediàtica dels esdeveniments culturals, la invasió de les hordes turístiques als emplaçaments culturals i fins i tot l’aparició d’Internet, són percebuts com la prova irrefutable d’una decadència que ens acosta a uns entorns socials més pobres, reduïts i que limiten la condició humana sotmesa al bombardeig de la televisió i als missatges publicitaris que només activen i reforcen la nostra condició d’éssers consumidors.