Les Ciències Socials fa ja algunes dècades que ens ve anunciant un nou paradigma que articula les relacions socials i econòmiques de manera diferent a la que ho feien en el model del capitalisme convencional. Nombrosa literatura, des de Touraine i Bell o Toffler en la dècada dels seixanta i setanta fins a les aportacions més recents de Castells, o Rifkin constaten, entre moltes altres qüestions, la creixent importància de les “dimensió simbòlica” com a atribut dels béns, els territoris o dels propis grups humans. El que resulta rellevant en aquest nou entorn, no són les característiques físiques o funcionals de les coses/espais/persones, sinó els seus significats.