- Dr. Luis Jimena Quesada
Catedràtic de Dret Constitucional en la Universitat de València
- D. Carlos Ortega Carballo
Lletrat del Tribunal Europeu de Drets Humans
- Dr. Cristóbal Borrero Moro
Catedràtic de Dret Financer i Tributari en la Universitat de València
- D. Joaquín Moreno Grau
Lletrat del Tribunal de Justícia de la Unió Europea
- Dr. Juan Martín Queralt
Catedràtic de Dret Financer i Tributari en la Universitat de València
Tendències actuals en matèria de protecció dels drets del contribuent
- La immersió en un panorama en el qual s'ha sacralitzat en excés el poder judicial i s'ha oblidat la llei
Aquest fenomen, conseqüència de la col·lectivitat social, de sacralitzar les decisions judicials i d'apartar la figura de la llei, a pesar que aquestes es pronuncien respecte a aquesta última, té una explicació: la deterioració conceptual dels parlaments actuals i en contraposició a això, les decisions judicials estan molt meditades. Els parlaments estan on deuen i no on degueren; es produeix una orfandat conceptual tremenda, donant lugaral descrèdit parlamentari. La manca parlamentària ha intentat ser reparada per part dels tribunals que han augmentat i ampliat les seues funcions i les seues resolucions, estant actualment a l'altura de la situació.
- Vulneració dels drets fonamentals del dret a l'honor i el dret a la intimitat
Existeix una deterioració del deure de confidencialitat que afecta l'article 18 CE; especialment, en el que refereix a una persona subjecta a un procediment inspector i posteriorment (si es dóna el cas), de frau fiscal. Aquest fet implica que, en l'actualitat, a Espanya el deure de protecció dels drets fonamentals per part del Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional està en nivells mínims des de l'any 2015, conseqüència de la reforma de la Llei contenciós-administrativa o Llei 40/2015. En aquest àmbit va ser fonamental la labor dels magistrats de la Sala Tercera del Tribunal Suprem, quedant encara més palés la comparació entre ells i el parlament.
Si bé la reforma esdevinguda l'any 2015 va donar a llum a una millorada Llei contenciós- administrativa, es va introduir «l'interés cassacional objectiu» com a clau d'accés al procés. Aquest és un concepte jurídic indeterminat que té els seus avantatges i els seus inconvenients. No obstant això, aquest terme, en tindre tal condició, comporta un risc que assumeix el ciutadà de no accés a la cassació, perquè assumptes que realment podrien accedir són garbellats negativament per l'ambigüitat del concepte.
La situació en el Tribunal Constitucional pel que fa als drets fonamentals, és més greu perquè la inadmissió en l'àmbit del recurs d'empara, provoca una situació d'inseguretat jurídica i desconcert legal, creant el desassossec i desànim en el jurista. Resulta especialment rellevant, els fets esdevinguts l'any 2007, quan es va modificar la LOTC i es va introduir el terme de la «especial transcendència constitucional», semblant a l'esdevingut en la jurisdicció contenciosa administrativa. Un exemple d'això, es troba en la STC 45/22 de 23 demarzo. Junqueras i Romeva, acudeixen en empara perquè entenen que havent-se plantejat una qüestió prejudicial davant el TJUE no es pot prosseguir amb el procediment en curs, de forma que requerien la paralització d'aquest. El TC inadmet el recurs oferint poca o nul·la motivació.
En conclusió, en el dret espanyol la protecció efectiva de l'article 13 del Conveni de l'any 1950 brilla per la seua absència encara que faça acte de presència en el nostre ordenament jurídic, perquè existeix una falta d'aplicació pràctica d'aquest. Cal afegir que totes dues reformes assenyalades anteriorment van introduir dos conceptes jurídics indeterminats que susciten, en l'actualitat, la necessitat de revisar l'ordenament jurídic intern, sent d'especial transcendència i urgència el recurs d'empara dels articles 53 i 161 de la Constitució Espanyola. Com a possibles solucions contemplades, pot advocar-se per la creació de noves sales la dedicació i la funcionalitat de les quals es dega exclusivament a l'empara constitucional, descongestionant-se de tal manera la competència atribuïda al Tribunal Constitucional; o s'incorporen sales noves en la jurisdicció contenciosa administrativa. Ambdues, a fi de complir el principi d'efectivitat, tal com exigeix el Conveni Europeu de 1950.
