• Dr. Luis Jimena Quesada
  Catedràtic de Dret Constitucional en la Universitat de València

• D. Carlos Ortega Carballo
  Lletrat del Tribunal Europeu de Drets Humans

• Dr. Cristóbal Borrero Moro
  Catedràtic de Dret Financer i Tributari en la Universitat de València

• D. Joaquín Moreno Grau
  Lletrat del Tribunal de Justícia de la Unió Europea

• Dr. Juan Martín Queralt
  Catedràtic de Dret Financer i Tributari en la Universitat de València

Problemàtica a l'articulació entre els diversos nivells de garantia. La protecció multinivell assentada en el Tribunal Constitucional espanyol, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea i el Tribunal de Drets Humans

Hi ha diversos nivells de protecció de drets fonamentals que incideixen en l'àmbit tributari i que justifica la intervenció des del dret constitucional i si això és així, què fer davant les divergències que es plantegen entre els criteris d'interpretació del TJUE i el TEDH (les dues veritats europees) i com afronta aquesta situació l'operador jurídic intern espanyol, inclòs el Tribunal Constitucional. Per tant, aquestes divergències s'han d'articular a través de les sinergies, en nom del principi favor libertatis pro personae.

–       Postura del Tribunal de Justícia de la Unió Europea

Sobre el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, des del punt de vista dels drets fonamentals, on més s'ha incidit des de la perspectiva tributària, ha sigut a través del que a Espanya es coneix com a dret a la tutela judicial efectiva de l'article 24 de la Constitució Espanyola, en relació al principi de seguretat jurídica. No obstant això, no és l'únic tema en aquest aspecte que en l'actualitat ha suscitat un debat; també la protecció de dades del contribuent o la inviolabilitat del domicili en les inspeccions tributàries.

–       Postura del Tribunal Europeu de Drets Humans

Pel que respecta al Tribunal Europeu de DD.HH hi ha hagut diferents vies de connexió a través de les quals s'han protegit els drets fonamentals en relació amb el terreny tributari; l'equivalent a l'article 24 de la Constitució, és el dret a un procés objectiu just de l'article 6 de la Carta; l'article 7 que és el principi de legalitat penal; l'article 9 de manera indirecta, la llibertat religiosa, també ha entrat en joc en alguns procediments en matèria de recaptació tributària, posant-se en dubte la seua col·lisió amb el dret a la igualtat, per no aplicar-se l'obligació de tributació a determinats ordes religiosos i a unes altres sí.

També el dret a un recurs efectiu com a prolongació de la tutela judicial efectiva (article 13 del Conveni); el dret a la igualtat (article 14 del Conveni) i també l'article 1 del Protocol núm. 1, sent el dret a la propietat intrínsec al patrimoni tributari d'una persona.

–       Direcció jurisprudencial comú i especialitats

Després d'aquest plantejament es defineixen dos aspectes o línies jurisprudencials bàsiques en la garantia dels drets del contribuent:

• El dret a un procés equitatiu dins d'un termini raonable, s'aplica als procediments judicials i també als procediments administratius. En el referent al procediment tributari, hi ha que tindre en compte l'actitud de les parts; això és, l'Administració Tributària i la part sancionada; així com contemplar la complexitat de l'assumpte.
• El Tribunal Europeu de Drets Humans, mutatis mutandi va establir que quan hi ha una no culpabilitat per falta de proves, aquesta s'equipara a la presumpció d'innocència. Sent més garantistes en aquest sentit.

En el que refereix al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, destaquen dues línies de pronunciament: sobre la base de l'article 41 (el dret a la bona administració) i l'article 47 (el dret a una bona justícia). El propi Tribunal de Justícia assenyala que no es pot utilitzar la no caducitat o la no prescripció per a interrompre indefinidament un procediment, perquè això va en contra de la tutela judicial efectiva. En aquest sentit, va ser paradigma d'aquestes circumstàncies al nostre país la «Doctrina del Tir Únic». A més, a part del principi de seguretat jurídica, també el principi de proporcionalitat és transcendental, sent destacable la recent sentència relativa al model 720 i l'obligació tributària dels contribuents de declarar els béns situats a l'estranger, les sancions del qual van ser declarades com a contràries al dret de la Unió Europea per ser desproporcionades.

–       Divergències: Cas Satamedia

Arribats a aquest punt se suscita una qüestió: Què ocorre quan s'incideix en matèria de drets fonamentals per tots dos tribunals europeus? Això va ocórrer en l'assumpte Satamedia.

Una empresa finlandesa es dedicava a la recol·lecció de dades tributàries de contribuents i els publicava en un periòdic. Les persones afectades van començar un procediment davant l'autoritat competent finlandesa de protecció de dades, la qual es va pronunciar establint que no es tractava d'un assumpte emparat per la llibertat d'informació. No obstante, l'assumpte també es va presentar davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, el qual va dir en la seua sentència de l'any 2008 que prevalia el dret a la llibertat d'expressió, ja que imperava la llei de circulació i el que es coneix com «l'excepció  periodística». En contraposició, en 2017, el Tribunal Europeu de Drets Humans es va pronunciar en sentit contrari, advocant pel dret a la protecció de dades personals.

–       Possibles solucions

En conclusió, davant situacions de divergència judicial, ha de prevaldre el principi favor libertatis. En l'àmbit tributari, no hi ha problema perquè estem davant relacions verticals (Administració Tributària vs. particular). No obstant això, el problema sorgeix quan es tracta de relacions horitzontals entre particulars. La solució es troba en els propis Tractats i en el diàleg judicial entre tots dos tribunals europeus. Així doncs, s'han d'aplicar els articles 53 del Conveni Europeu de Drets Humans (l'estàndard mínim) o l'article 53 de la Carta dels Drets Fundamentalesde la Unió Europea.

En el cas que els tribunals constitucionals dels països membres els planten cara als  tribunals europeus, la qual cosa es coneix com «els contralímits», se suscita un diàleg entre l'interés  de preservació tributària d'un país, però al seu torn entren en joc drets fonamentals constitucionals que al mateix temps pertanyen al patrimoni comunitari de la carta de drets fonamentals. Per la qual cosa és crucial en aquest sentit, la voluntat jurisdiccional positiva per a posar les garanties i els drets en pràctica.