Títo: ‘The human cost of pesticides. Hyper-Segmentation as a Process of Invizibilisation'.

Nathalie Jas (French National Institute for Agricultural Reseach, IRISSO, Paris, França)

La regulació dels plaguicides agrícoles ha estat un tema d'investigació en ciències humanes i socials, ciències polítiques i estudis jurídics des dels anys setanta del segle XX. Aquestes investigacions han destacat diversos mecanismes pels quals les regulacions han contribuït a la invisibilitat social i política dels efectes nocius dels plaguicides per la salut i el medi ambient: la submissió de problemes sanitaris i mediambientals a qüestions econòmiques; la manca de visibilitat de determinats aspectes dins l’àmbit polític i regulador; les limitacions o la inadequació dels sistemes de producció per assenyalar possibles efectes nocius; els múltiples prejudicis de l'experiència científica; la primacia de la política sobre el coneixements tècnics ...

En aquest article, voldria descriure i analitzar un mecanisme que encara no ha estat considerat plenament per la literatura: com ha estat el desenvolupament de normes per afrontar els efectes sanitaris i ambientals dels plaguicides agrícoles basat en una hiper-segmentació de les qüestions tractades, una hiper-segmentació que ha conduït a la invisibilitat estructural a llarg termini de certs problemes.

Per fer-ho, analitzaré el desenvolupament de la regulació dels plaguicides agrícoles a França durant el llarg segle XX mostrant com aquest desenvolupament ha estat acompanyat de la implementació de raonaments que segmentaren de múltiples maneres els problemes plantejats pels plaguicides: substància per substància, salut laboral vs. salut ambiental vs. medi ambient, mitjà a mitjà (aigua, sòl, aire, plantes, ...), tasques per tasca, tipus de persones (consumidors, residents, manipuladors, treballadors agrícoles, agricultors). ... Aquesta hiper-segmentació, impulsada per una proliferació de textos regulatoris que formen part de diferents lleis i per una sofisticació progressiva dels procediments mitjançant els quals s'han avaluat efectes perjudicials per a la salut i el medi ambient, ha portat a la invisibilitat i la manca de consideració de molts problemes: poli-exposicions a la mateixa molècula; exposicions creuades a diverses molècules; possibles efectes perjudicials d'aquests diferents tipus d'exposicions; l'ús de plaguicides en determinats sectors (reproducció com a pesticides i biocides, tractament post-collita); la presència de pesticides en determinats mitjans (aire, sòl); l'exposició de determinades persones (dones, adolescents, treballadors agrícoles migratoris i estacionals, veterinaris...). Per mostrar aquesta dinàmica d'hiper-segmentació i aquests processos d'invisibilització associats, em centraré en tres moments importants en el desenvolupament de la regulació de plaguicides a França: la llei de 1916 sobre substàncies tòxiques, la llei de 1943 sobre l'organització del control dels pesticides per a usos agrícoles i diverses directives europees dels anys 1970 i 1980 amb l'objectiu d'harmonitzar la gestió de certs efectes nocius dels plaguicides dins de la CEE.