Apocalipsi i revelació a Gaza

Sota el foc, amb els combats i els enderrocs, la gent netejava els carrers, sembrava la terra, obria escoles i es celebraven casaments. Però per què són així?

L'última imatge que en tinc és el viatge amb cotxe per la carretera central de Saladí, entre cràters, edificis destruïts i columnes de fum. Travessant la Franja, des de la ciutat de Gaza, al nord, fins al pas de Rafah, al sud. Per la finestra veig que els agricultors continuen transportant verdura en els seus carros, que els venedors esperen els clients asseguts a les portes de les botigues i que els treballadors de la neteja agranen allò que queda dels carrers. “Si arriba la fi del món i estàs sembrant, continua sembrant” és una dita profètica coneguda arreu de Palestina.

Mentre al Sud del món les apocalipsis són el dia a dia, al Nord sembla que també preocupa acostar-se cap allà. Contra corrent, reflexionen Yayo Herrero i José Luis Vicente: “Als enderrocs sorgeixen també possibilitats de vida”. Des d'ací podem intentar comprendre què significa sembrar i viure sota les pitjors condicions possibles. Preguntem-ho als nostres avis i àvies que van sobreviure a una guerra i una postguerra.

Un matí d'abril veig als camps de Khuza'a una jove parella amb la seua filleta. Seguen junts el blat. Amb els avis i les àvies, amb els germans i les germanes. Amb cosins i cosines, amb veïns i veïnes. Agenollats, treballen junts. Sobre els caps tronen avions de guerra. Més enllà de la tanca, els franctiradors els apunten. I a vegades disparen a matar. La família somriu, i sent pau, alegria i fortalesa. Quin secret hi ha en els seus cors que nosaltres desconeixem?

Gaza és només una franja minúscula, un oasi al costat de la mar, un gueto en flames, un camp de concentració martiritzat. És la ciutat que Alexandre el Gran va conquistar i va destruir fa vint-i-quatre segles. Gaza, la que connecta Àfrica, Àsia i Europa. La terra en què la mare intenta protegir els fills, amagats dins de les entranyes. Perquè així la màquina de guerra guiada per intel·ligència artificial no puga localitzar-los. En les ruïnes ho han deixat escrit: mentre quedaran oliveres i timó, romandrem.

David Segarra