El Club de Lectura en castellà QUIJOTE, organitzat per Alumni UV, ha recupera en març la lectura d’una de les principals obres de la literatura espanyola contemporània: ‘Nada’, de la barcelonina Carmen Laforet. Aquesta novel·la existencialista va donar el tret d’eixida als premis Nadal l’any 1944, guardó amb el qual va ser reconeguda l’autora. El club es va reunir, el passat dia 1, al Col·legi Major Rector Peset.
Amb la lectura de ‘Nada’, Alumni va cloure la programació de lectures en castellà del primer trimestre de l’any, després d’haver llegit i debatut sobre obres famoses i profundes que van marcar una fita en la literatura del moment com són ‘En el último azul’, de Carme Riera, en gener, i ‘Stoner’, la novel·la més coneguda de John Williams, en febrer.
El Club es reprendrà en el tercer trimestre del curs amb el clàssic de Mary Shelley ‘Frankenstein o el moderno Prometeo’ (12 d’abril) i continuarà retent homenatge a la recentment desapareguda Almudena Grandes a través de la lectura de dos dels seus llibres més “literaris”: ‘La madre de Frankenstein’ (3 de maig) i ‘El lector de Julio Verne’ (7 de juny).
Carmen Laforet i ‘Nada’
Laforet era molt jove quan va escriure ‘Nada’, una obra cimera d’obligada lectura en les diferents etapes educatives. L’autora, natural de Barcelona, tenia només 23 anys, i va cridar l’atenció sobre el públic tant aquesta circumstància com la de tractar-se de la primera novel·la de la jove, la qual va ser molt reconeguda fins a guanyar dos premis literaris: el primer Nadal que es va convocar en els anys 40 i el Fastenrath de la Reial Acadèmia Espanyola.
En ‘Nada’, Carmen Laforet descriu la societat espanyola de postguerra des de l’existencialisme, reflectint en ella la pobresa d’aquella època a través dels ulls de la seua protagonista, Andrea, i l’angúnia amb la qual s’enfronta al dia a dia. Són els primers anys del franquisme, i la fam, la misèria i les penúries formen part de la quotidianitat de qualsevol família de classe treballadora.
L’estil literari de Laforet (que entremescla moviments tan rotunds i contundents com el realisme i l’existencialisme amb el frescor de la joventut de l’escriptora) va suposar la renovació de la prosa espanyola de mitjan de segle.
Llista d'enllaços:
