Escola Europea de Pensament Lluís Vives

Cicle de Conferències Maria Beneyto, l'escriptura forta i múltiple

Conferència  "Maria Beneyto, poeta. Una reivindicació"

A càrrec de

Vinyet Panyella i Balcells. Escriptora i investigador cultural

Presenta

Josep Ballester-Roca

Catedràtic del departament  de Didàctica de la Llengua i la Literatura_Universitat de València 

Vinyet Panyella, nascuda a Sitges,  és escriptora, investigadora cultural i comissària d’exposicions.

Ha sigut presidenta del Consell Nacional per a la Cultura i les Arts de Catalunya (2019-2024); directora dels Museus de Sitges (2011-2019); gerent (1989-1996) i directora de la Biblioteca de Catalunya (2000-2004), entre altres responsabilitats en l’àmbit documental i patrimonial del sector públic.

Ha publicat quaranta títols: poesia (17), biografies, assajos i estudis artístics i literaris, així com nombrosos textos, catàlegs i articles. La seua obra poètica ha sigut traduïda a diversos idiomes i està inclosa en antologies des de 1995 fins a l’actualitat. Un poemari nou, Llum abissal, té prevista la seua aparició aquesta primavera.

Com a investigadora s’ha especialitzat en història cultural, literària i artística, i ha dedicat estudis a Santiago Rusiñol, Miquel Utrillo, Ramon Casas, Joaquim Sunyer i Picasso, a las artistes Lola Anglada i  Angeles Santos, o als  poetes J. V. Foix i Rosa Leveroni, entre altres. Recentment ha comissariat juntament amb E. Trenc l’exposició  “De Montmartre a Montparnasse. Artistes catalans a París, 1889-1914”, (Museu Picasso, Barcelona, 21.11.2024- 30.03.2025). Actualment està ultimant un estudi sobre el poeta Joan Salvat-Papasseit.

En 1999 va publicar l’antologia Contemporànies. Poetes dels Països Catalans, i va iniciar així una línia d’estudi sobre poesia en llengua catalana escrita per dones, que va continuar elaborant amb estudis  sobre Simona Gai, Rosa Leveroni, Mercè Rodoreda o Montserrat Abelló, entre altres.

Des de 1998 crea i manté la columna de caràcter literari i cultural titulada “El Marge Llarg” en el setmanari centenari L’Eco de Sitges, i des de 2006 manté el blogweb Quadern de Terramar.

Sinopsi

Maria Beneyto, poeta. Una reivindicació

Vista des de la perspectiva actual, l’obra poètica en valencià de l’escriptora Maria Beneyto (1920-2011) s’erigeix com una de les veus més potents i singulars no sols d’entre la seua generació, sinó en el conjunt del sistema literari. No obstant això,  la seua presència i visibilitat no correspon a la de la seua importància i aportació respecte de les poètiques del segle. Cal dir que la literatura escrita per dones, especialment les que van escriure i van publicar durant els anys del franquisme, presenta encara un notable dèficit presencial en el panorama editorial i acadèmic. Han hagut de transcórrer diverses dècades perquè poguem disposar d’edicions crítiques i obres completes de poetes com Mercè Rodoreda o Rosa Leveroni, que han sigut objecte de recopilacions pòstumes.

La poesia completa de Beneyto veurà la llum enguany, que es commemora el seu centenari i permetrà apreciar el balanç de la seua aportació en el conjunt del panorama poètic de la segona meitat del segle vint. Beneyto va figurar com una de les personalitats més brillants de la generació dels anys 50 i no va patir el decalatge generacional d’altres  poetes com Montserrat Abelló, Felícia Fuster o Maria Àngels Anglada, l’obra poètica de les quals té lloc amb dècades de diferència dels seus contemporanis masculins. En el cas de Beneyto i malgrat la seua constant dedicació a la literatura, la innegable qualitat de la seua obra, els premis obtinguts i una permanent vocació lírica, la seua obra literària, i la poètica en particular, han sigut objecte de la denominada doble minorització, la lingüística i la de gènere, entre silencis gens justificables, però molt freqüents. Com succeeix igualment amb Maria Ibars, Matilde Llória o Carmelina Sánchez-Cutillas.

La conferència “Maria Beneyto, poeta. Una reivindicació” planteja una lectura global de l’obra poètica escrita en valencià des d’una perspectiva actual, en què la seua veu lírica exposa amb sincera contundència la problemàtica de la dona aparentment forta —“la dona forta” és la imatge que la singularitza— des de la doble vivència de l’amor i del dolor que comporta, de la trista tendresa d’una maternitat inexistent, de l’afirmació de la voluntat de ser, malgrat la llibertat que li és negada. La contemporaneïtat dels temes dels seus versos i la força lírica de la seua dicció justifiquen, encara més, la reivindicació d’una obra equiparable a la de les millors poetes del seu segle

Entrada lliure, aforament limitat

Fullet