La mostra pretén recrear les quatre dècades de canvis socials, ideològics, culturals i mediàtics que transcorren des del 1965 fins al 2005. De fet, el títol de l’exposició respon als canvis esdevinguts en quaranta anys d’història. Fa uns anys els aparells telefònics eren aclaparadorament estacionaris; en els primers anys del mil·lenni, en canvi, el mòbil ha substituït el fix no sols en la seua projecció comunicativa, sinó també de conceptes, i han configurat una nova realitat. Crida l’atenció en aquesta mostra tan singular el contrast entre el que des de l’art i des dels mitjans ha ocorregut durant aquest temps.

El projecte expositiu realitza una revisió del període comprès entre els anys 1965 i 2005 a través de dos vessants: el món artístic, de la mà de vint obres de la Col·lecció Martínez Guerricabeitia, dels col·leccionistes Jesús Martínez Guerricabeitia i Carmen García Marchante, i vint portades de premsa que van actuar com a testimonis d’aquella època. Però, a més, constitueix un homenatge pòstum, el primer dels realitzats a la ciutat, al crític d’art Vicente Aguilera Cerni, qui va ser el primer assessor en matèria artística de la Col·lecció Martínez Guerricabeitia i va morir al començament d’aquest any.

El prestigiós historiador d’art és una de les personalitats més significatives de la crítica d’art del segle. Impulsor, des dels anys 50 a València, de la crítica d’art i de l’estudi de l’art d’avantguarda, va animar i va formar part de grups tan importants com Parpalló i Antes del Arte. La importància del seu treball va permetre que l’any 1959 meresquera el Premi Internacional de la Crítica d’Art en la XXIX Biennal de Venècia i, anys després, el 1989, el Premi de les Lletres Valencianes. Va ser president de l’Asociación Española de Críticos de Arte i, des de la seua creació, membre del Patronat Martínez Guerricabeitia, entre altres càrrecs.

Composició coral

El repàs cronològic de «Del fix al mòbil» presenta una estructura coral entre la premsa i les peces d’art de la col·lecció. De manera que s’hi estableix un particular diàleg entre la premsa i l’art. Els mateixos mitjans han seleccionat la portada que han enviat a la Universitat amb els fets que consideren més significatius de l’any elegit. 

Hi han participat El País, Las Provincias, Levante-EMV, El Mundo, La Vanguardia, Avui i ABC. Les revistes El Temps, Interviú, la cartellera Túria, i algunes ja desaparegudes, com Ruedo Ibérico o Triunfo. Portades que estableixen un contacte amb les peces dels artistes Artur Heras, Wolf Vostell, Chema Cobo, Rafael Calduch o Anzo, entre d’altres. En total, s’hi exposen fins a quaranta obres (entre peces i portades) que ajuden a recrear la història.

A més, l’exposició s’acompanya d’un catàleg que reuneix textos dels professors de la Universitat de València Àurea Ortiz, Josep Lluís Gómez Mompart, Francisco Gimeno, Marc Baldó i Ricard Huerta. També s’hi ha incorporat un text del professor Juan Ángel Blasco Carrascosa sobre la figura de Vicente Aguilera Cerni.