Jesús Martínez Guerricabeitia pertany a aquella generació marcada ineludiblement per la guerra i pel caràcter repressiu del règim franquista que va portar el seu pare, el seu germà fundador de la històrica editorial Ruedo Ibérico i ell mateix a sofrir la presó, a causa de les seues conviccions. Una estada a la presó traumàtica, però que va contribuir a una part de la seua pròpia formació: allà va rebre classes de professors que també havien patit represàlies i va millorar els seus coneixements d’anglès. Aquestes seran les darreres classes que rebrà, ja que de la presó eixirà convertit prematurament en un adult obligat a forjar-se a ell mateix, sense cap possibilitat de seguir estudiant; potser per això les seues ganes d’aprendre i la seua curiositat intel·lectual mai se sadollaran.

Una vegada recobrada la llibertat, aconsegueix obrir-se camí i es converteix en un jove emprenedor que treballa en una linotípia com a corrector, i fins i tot aplica mètodes de la seua invenció per reparar les matrius de diverses linotípies valencianes. Després d’haver-se instal·lat pel seu compte en un magatzem de blanqueig, el 1951 emigra amb la seua esposa Carmen García Merchante i el seu fill a Colòmbia, i el 1968 es traslladen a las illes Verges per tornar definitivament a València el 1970. L’estada fora d’Espanya l’ha convertit en un hàbil home de negocis fet a ell mateix, amb una ampla experiència en la representació i la gestió comercials. És el bagatge amb què regressa a València, moment en què pot permetre’s que la seua antiga afició a l’art es concrete en l’adquisició d’algunes pintures, en paral·lel amb una col·laboració creixent –bé que no militància– amb el Partit Comunista i amb totes les forces cíviques.

Per iniciativa de Jesús Martínez Guerricabeitia es crea l´any 1989 el Patronat Martínez Guerricabeitia (PMG), convertit el 2016 en Col·lecció Martínez Guerricabeitia, al si de la Fundació General de la Universitat de València, amb la finalitat de fomentar i difondre l’activitat creativa en el camp de les arts plàstiques i incrementar el patrimoni artístic de la institució.

L´any 1999 Carmen i Jesús donen a la Universitat de València la seua col·lecció d´art contemporani, formada per més de 400 peces, 129 obres úniques (entre pintures, dibuixos i algunes fotografies) i 274 exemplars d´obra seriada, principalment serigrafies i aiguaforts, que fa que aquella siga la universitat espanyola posseïdora d'una de les més importants col·leccions d'art contemporani. Aquest conjunt mostra una panoràmica de l´art espanyol de la segona meitat del segle XX a través de dos-cents artistes, especialment aquells que han conreat la figuració d´alt contingut social i polític, com per exemple Anzo, Arroyo, Canogar, Equip Crònica, Genovés, Heras, Villalba i Vostell, entre altres.

L´any 2003 la família Martínez García decideix realitzar una segona donació de unes quaranta peces. Actualment la col·lecció està composta per 500 obres.

L´activitat més important que la Col·lecció Martínez Guerricabeitia du a terme és, junt amb la conservació i la difusió de la col·lecció pictòrica donada per la família, l´organització de la Biennal de pintura Martínez Guerricabeitia, iniciativa que ha aconseguit situar-se en un lloc destacat dins del panorama dels esdeveniments artístics del nostre país, gràcies a la seriositat i coherència conceptual i organitzativa que han caracteritzat les catorze edicions de l´exposició realitzades fins al moment. En aquest context, una efemèride destacable és que la dotzena edició de la Biennal, celebrada l´any 2014 va coincidir amb els 25 anys transcorreguts des de la creació del Patronat.

L´any 2004, Jesús Martínez Guerricabeitia dóna a la Biblioteca Valenciana la major part de la seua biblioteca personal, consistent en uns 23.000 volums entre llibres (principalment obres d´assaig social i polític, filosofia, art i poesia) i publicacions periòdiques.

L´any 1997 rep la Medalla de la Universitat de València, el 1998 el Premi de l´Associació Valenciana de Crítics d´Art (AVCA), el 1999 la Medalla de Sant Carles de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València, el 2008 la Medalla d´Argent del Consell Valencià de Cultura i el 2013 el Premi Important que concedeix el periòdic Levante-EMV. Així mateix, l´any 2010 l´Excel·lentíssim Ajuntament de València li atorga la distinció de retolar amb el seu nom un carrer a la zona del campus dels Tarongers de la Universitat de València.

Carmen García Merchante mor el 9 de gener de 2009. Jesús Martínez Guerricabeitia mor el 7 de setembre de 2015 i el 9 d´octubre d´eixe any es guardonat amb la Distinció de la Generalitat Valenciana al Mèrit Cultural, a títol pòstum.