A Tiepolo, parella 20, 2013 - 2017 © Rafael Armengol
El pintor valencià Rafael Armengol (Benimodo, 1940), al llarg de la seua dilatada trajectòria, ha trobat un llenguatge propi, un estil que comprèn tots els recursos que la seua inclinació personal i les seues indagacions han vingut a consolidar. Fa cinquanta anys, quan inicia la seua vocació artística, aposta per uns codis que ara en la distància amb més nitidesa podem assenyalar:
a) indagar al voltant de com reprodueixen la imatge els distints sistemes mecànics als mitjans de comunicació;
b) contraposar a aquests elements contextuals, amb imatges de la iconografia clàssica, per provocar l’atenció i incrementar la carrega expressiva;
c) en tercer lloc i seqüencialment, investigar la naturalesa del color, en un primer moment, el color matèria. Posteriorment serà la teoria de com es comporta el color llum, el motiu de les seues reflexions, aquesta desestructuració de la llum ha estat un signe d’identitat de la seua obra en el dia d’avui.
D’aquesta manera, treballant el color, Armengol ha donat eixida a dos dels seues eixos bàsics: la preocupació per fer un obra vinculada al seu temps i, des de la seua admiració pels clàssics, mostrar la capacitat de mantenir una dialèctica permanent amb successives relectures des de l’òptica actual. Tot això ha fet que els seus treballs tinguen una dimensió especial, no sols per la sorprenent manera de plasmar-los, sinó també pel contingut metafòric, suggeridor, que provoquen l’espectador i que moltes vegades s’hi pot percebre.
En aquesta exposició es proposa la presentació en primícia de la darrera sèrie d’Armengol, dedicada a Tiepolo. En aquesta sèrie, seguint el seu estudi de les grans figures de l’art, Armengol juga amb les parelles, com ara Rinaldo i Armida, o Apol·lo i Dafne, i les sotmet a la seua investigació pictòrica. Així, la mostra es clou amb la darrera recerca del pintor, amb quadres de gran format, de gran espectacularitat, on es condensen brillantment cinquanta anys de quefer artístic.
Martí Domínguez
Comissari
