Teatre. Per AMORODIO Teatro
Brazaletes
AMORODIO Teatro
Carmen Facorro i Javier Castiñeira. Direcció, Santiago Cortegoso. Dramatúrgia, Ernesto Is
28 de setembre de 1975. Camp d’esport d’El Sardinero. Diumenge de partit.
El Racing de Santander rep l'Elx en la quarta jornada del campionat de Primera Divisió. El col·legiat pita i el partit comença. Sobre la gespa, el joc transcorre amb absoluta normalitat, però un murmuri sorgeix en la graderia cada vegada que els jugadors locals Aitor Agirre i Sergio Manzanera toquen la pilota. En les mànegues blanquiverdes de les seues samarretes, el davanter centre i l'extrem del Racing porten dos cordons negres com a braçalets. Ells dos van ser les úniques persones, de les milers que hi havia aquella vesprada a l'estadi de Santander, que, amb aquest xicotet gest, es van atrevir a desafiar una dictadura moribunda i a protestar contra els últims afusellaments del règim franquista.
Brazaletes, la nova producció d’Amorodio Teatro, agafa l'acció simbòlica d’Agirre i Manzanera per vertebrar un espectacle sobre futbolistes compromesos en “la nit més llarga” de la història de la humanitat, com va cantar Luis Eduardo Aute.
Jugadors gallecs com Bebel García, el capità del Dépor afusellat a l'inici de la Guerra Civil, i internacionals com Sócrates, l'estrela del Corinthians i de la Canarinha durant la dictadura militar al Brasil, pugen a escena en aquest muntatge unipersonal de Javier Castiñeira que busca qüestionar les polítiques masclistes, corruptes i violentament capitalistes de l'anomenat “esport rei”.
Perquè, com va escriure Eduardo Galeano, “per sort, encara apareix en les pistes, encara que siga molt de tant en tant, algun descarat carabrut que se n'ix del llibret i comet el disbarat de driblar tot l'equip rival, i l’àrbitre, i el públic de les tribunes, pel pur gaudi del cos que es llança a la prohibida aventura de la llibertat”.
