El Centre Cultural La Nau va presentar el 15 de maig l’exposició ‘Tráfico de modas (1980-1992). Arrebato, juego y familia’, organitzada per la Universitat de València a través del Vicerectorat de Cultura i Societat, amb la col·laboració de l’Arxiu Valencià del Disseny.
L’exposició s’ha presentat en una roda de premsa en què han intervingut Ester Alba, vicerectora de Cultura i Societat de la UV, i l’equip comissarial de l’exposició: Esther González Gea, Pedrín Errando Mariscal i María José Villalonga. El dissenyador Javier Mariscal va assistir a la inauguració.
Després de la dictadura a Espanya, que va durar fins al final dels 70, la dècada dels 80 es va caracteritzar per la seua efervescència i oberturisme, una eclosió de tot el que s’havia reprimit. Amb aquest ambient i en aquest context, uns joves valencians, amb ganes d’eixir d’una llar burgesa, divertir-se i, sobretot, vestir-se amb una moda encara per crear, van començar la marxa de Tráfico de Modas.
La vicerectora Ester Alba ha subratllat la importància d’aquesta marca que va esclatar “en l’ecosistema cultural i artístic valencià, a través d’un projecte familiar, liderat per uns joves idealistes, que van viure una època trepidant, en la qual es construïen utopies”. A través d’aquesta exposició, que es pot visitar a La Nau i, segons ha anunciat, després itinerarà pel territori valencià, a més del cuidat catàleg, “les noves generacions podran conéixer el treball d’una de les primeres empreses valencianes basades en la cultura del disseny”.
El nom d’aquesta singular marca, segons que explica l’equip de comissaris, responia a un joc de paraules que reptava els processos estables en benefici d’una manera de crear més lúdica. Alguns dels germans Errando Mariscal –Pedrín al capdavant com a dissenyador, Santi, Jorge i Ada–, juntament amb María José Villalonga, van emprendre un projecte creatiu, des d’un pis al carrer de les Comèdies, just al costat de La Nau, que els va portar a ocupar un buit dins de la moda nacional. Poc temps després s’hi van unir Carlos, Tono, Nacho i Amparo. I col·laborant amb ells des de l’inici en el disseny d’estampats i la gràfica, Javier Mariscal.
Durant la roda de premsa, l’equip de comissaris ha recordat l’èxit internacional de la marca. La premsa europea es feia ressó d’aquest segell. La primera presentació de les seues col·leccions va ser al Saló Gaudí de Barcelona l’any 1984. A partir de l’any següent van desfilar a la Pasarela Cibeles de Madrid fins al tancament de Tráfico de Modas el 1992. També van ser convidats a participar al Saló Neomoda de Milà (1986/1987), en les presentacions de Moda de España a Düsseldorf (1989/1990) i, un any abans de tancar, el 1991, havien signat un contracte amb una gran companyia tèxtil al Japó, tenien quatre botigues pròpies a València, Barcelona, Madrid i Valladolid i estaven presents a les millors botigues multimarca d’Espanya.
Pedrín Errando Mariscal ha recordat que “Tráfico de Modas va començar amb un èxit precipitat i va acabar de mort prematura en els 90”. Amb la consolidació del capitalisme globalitzat com a model hegemònic, la creixent fórmula de la fast fashion a baix preu va guanyar terreny i va afectar nombroses empreses tèxtils, per aquesta raó sostenir la producció de qualitat en territori nacional cada vegada va ser més complicat. “Ara, a través d’esta exposició, per a la qual, gràcies molt especialment a Maria José Villalonga, s’ha fet un treball d’arqueologia per a recuperar-ho tot d’una cultura que era analògica, som una mica més conscients que vam ser més importants del que pensàvem en aquella època”.
Aquesta exposició pretén relatar el projecte de Tráfico de Modas com a testimoni d’una de les dècades més efervescents dels últims 50 anys a través de la trajectòria vital i creativa d’aquest grup de joves. Situada a la Sala de Bigues del Centre Cultural La Nau fins al pròxim 12 d’octubre, aquest espai circular ajuda a estructurar el relat cronològicament. El principi mostra la importància del clan familiar, els inicis més desfasats, les primeres desfilades a Cibeles, la gràfica transgressora dels seus catàlegs, etc.
L’itinerari continua recorrent les col·leccions més icòniques de la marca i els trets més característics dels seus dissenys: les al·lusions a l’art, el joc de significats, les peces atemporals, etc. També s’exhibeix l’exuberant creació d’estampats que Mariscal va crear per a la marca, els dibuixos i aquarel·les de Pedrín, fotografies i vídeos de les desfilades, i les peces i accessoris més característics. I, finalment, el final forçós de Tráfico de Modas, que és explicat a través dels testimonis dels seus protagonistes.
Els murs de l’exposició arrepleguen les opinions dels seus artífexs. Pedrín Errando Mariscal descriu la història de Tráfico de Modas com a “trepidant, perquè els esdeveniments sempre estaven a punt de superar-nos. Però, així i tot, la raó del tancament forçós no va tenir a veure amb el nostre treball. Va tenir a veure amb una crisi profunda en la indústria tèxtil provocada per la irrupció de la fast fashion que va deslocalitzar la producció, van copar la distribució i el consumidor va canviar els seus hàbits a l’un sol ús. Avui, les cadenes de distribució que promocionen l’hiperconsum barat s’han apoderat de quasi tots els sectors i el món es troba amb un problema de sostenibilitat molt important”.
Javier Mariscal es refereix al seu inici inesperat: “Tráfico de Modas naix sense voler-ho. Naix de llançar-se a una espècie de precipici. No sabien si a baix hi havia aigua, si trobarien peu, si estava sec i podrien pegar-se una hòstia. Però gràcies a Déu hi havia aigua i van aprendre a nadar de seguida. A mi m’emocionava, sobretot, veure que entre ells es posaven en marxa. Tenien molta energia. I eren capaços de sorprendre’m cada mes. Jo em quedava al·lucinat. Me la sua com es recordarà Tráfico. Jo sempre conduïsc la meua Vespa i mai mire pel retrovisor”.
D’altra banda, María José Villalonga subratlla que mai podrà oblidar aquells anys: “Em va semblar un treball meravellós i una manera de viure molt guapa, tant que ens la vam inventar fins que es va acabar, cosa que tampoc em va semblar malament. Jo no hauria canviat res. En tancar Tráfico, vam arreplegar-ho tot en una furgoneta, ho guardàrem en un magatzem i així avui hem pogut fer aquesta exposició tan bonica. A mi m’agrada començar i acabar les coses”.
Finalment, la investigadora i docent Esther González Gea, que també comissaria aquesta exposició, es refereix a la capacitat de la moda per a generar significats: “Les peces expliquen històries i transmeten missatges que es posen en diàleg amb el context que les envolta. Les creacions de Tráfico de Modas van ser capaces d’encaixar en el seu temps, reflectir el context sociocultural a què pertanyien, narrar una visió pròpia d’aquest moment, abraçar els gustos estètics i mantenir-se vives”.
Per mitjà d’aquesta exposició, la Universitat de València consolida la línia d’exposicions impulsada per l’Arxiu Valencià del Disseny, un organisme de la UV i l’EASD València creat per a conservar tots els materials de disseny i que va nàixer precisament gràcies a les donacions en aquest àmbit. Després d’aquesta exposició, una part dels dissenys d’aquesta icònica marca valenciana passaran també a integrar els fons d’aquest arxiu, ja que els seus responsables generosament els han donat.
L’exposició va acompanyada d’un catàleg acurat que conté textos de la cocomissària, Esther González Gea, de Cristina Pérez, de Carles Gámez, i de qui és també el coordinador d’aquest volum, C. Rafael Martínez-Martínez. S’hi inclou així mateix un bon nombre d’imatges pertanyents a l’arxiu de Tráfico de Modas. Es tracta de fotografies de desfilades, de les persones integrants de la marca a càrrec de fotògrafs com Enrique Carrazoni o Ouka Leele, de la roba o de mers retalls de premsa de l’època. El disseny gràfic, molt acurat, ha sigut a càrrec de la dissenyadora Mati Martí. L’edició consta, com sol ser habitual, de 500 exemplars impresos.
Llista d'enllaços:
