La Universitat de València, a través de l’Àrea de Patrimoni Cultural, ha celebrat la IV edició dels premis als Treballs de Final de Màster (TFM) sobre patrimoni cultural, natural i científic, una convocatòria que reconeix els millors treballs fets per l’alumnat de la institució sobre les diverses col·leccions patrimonials de la Universitat (històric-artística, d’història natural, botàniques, TIC, científic-mèdica, observatori astronòmic o educació, entre altres).
La convocatòria, dotada amb 3.500 euros (un primer premi de 1.500 euros i dos accèssits de 1.000 euros cadascun) pretén, d’aquesta manera, promoure l’interés pel patrimoni cultural, natural, científic i tecnològic de la Universitat i la seua divulgació en el context universitari i en la societat en general.
El primer premi ha sigut per a la paleontòloga Josefina Ochoa pel treball Anàlisi sistemàtica de nous restes d’Hipparion (Perissodactyla, Equidae) procedents d’un jaciment de l’àrea de Concud (Terol).
La seua investigació se centra a caracteritzar una incorporació recent de restes fòssils d’èquid a les col·leccions del Museu de la Universitat de València d’Història Natural (MUVHN), donats en 2022 per un col·leccionista privat. L’estudi desenvolupa anàlisis quantitatives i filogenètics comparant aquestes restes amb espècies d’Hipparion documentades a la península ibèrica, amb l’objectiu d’identificar l’espècie més pròxima o aproximar-se a la seua classificació dins del gènere.
Un accèssit l’ha aconseguit Desirée Vacas pel treball Efectes de les epizoòties per morbil·livirus sobre l’abundància i estructura poblacional del dofí ratllat, Stenella coeruleoalba, en la Mediterrània occidental. La biòloga, especialitzada en Biodiversitat, Conservació i Evolució, analitza com les epizoòties registrades en 1990 i 2007 van afectar la població mediterrània d’aquesta espècie, aprofitant l’àmplia base de dades de la Xarxa de Varaments de la Unitat de Zoologia Marina de la Universitat de València, instaurada oficialment en 1990, encara que amb activitat prèvia des de 1980. L’estudi examina si durant aquests episodis d’alta mortalitat es va produir l’arribada de dofins amb diferències morfomètriques respecte a la resta d’anys; a més, avalua com van poder afectar a llarg termini la població, especialment en l’abundància, la mida i l’estructura d’edats.
L’altre ha sigut atorgat a Laura Monroy, historiadora especialitzada en la construcció de l’alteritat i en patrimoni històric-artístic, pel treball Construint l’altre: mudèjars, jueus i conversos de la Corona d’Aragó en els inicis de la modernitat. Posada en valor del patrimoni multicultural valencià a través d’un projecte expositiu. La seua proposta planteja un projecte expositiu de caràcter divulgatiu que busca democratitzar la cultura i fomentar el pensament crític mitjançant recursos didàctics accessibles per a tots els públics. Igualment, el treball aposta per posar en valor un discurs multicultural a través de peces patrimonials de la Universitat de València, contribuint a la seua revalorització i difusió entre la ciutadania.
La comissió avaluadora ha estat formada per Marcos Durà, delegat de la rectora per a l’Estudiantat; Marisa Vázquez de Ágredos, directora de Patrimoni Cultural de la UV; Anna García, delegada de la rectora per al Museu d’Història Natural; Jaime Güemes, director del Jardí Botànic; i, com a secretària, Ana María Chillarón, tècnica de gestió al Centre Cultural La Nau.
La convocatòria visibilitza la importància que el Patrimoni de la Universitat de València té en el desenvolupament formatiu de l’estudiantat que cursa diferents programes oficials de Màster, en trobar en les col·leccions patrimonials conservades a la universitat l’interés cultural i científic dels TFM que realitzaran per a tancar aquesta etapa. Es tracta d’un llegat d’immens valor històric, que contribueix a la nostra memòria i identitat com a institució, l’estudi i rigorosa divulgació del qual es veuen enriquits a través d’investigacions tan remarcables com les distingides en aquesta quarta edició.
Llista d'enllaços:
