David Quixal Santos és el nou director acadèmic del Centre Internacional de Gandia de la Universitat de València, en substitució de Carme Melo Escrihuela, que ocupava el càrrec des de març de 2020.
Professor titular d'Arqueologia del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la Facultat de Geografia i Història, Quixal és llicenciat en Història (2006) i doctor en Arqueologia (2013) per la Universitat de València. Al llarg de la seua trajectòria ha combinat la docència, la investigació i la gestió universitària, amb una estreta vinculació amb els programes de projecció territorial de la institució.
En l'àmbit docent ha impartit classes als graus en Història, Història de l'Art i Filosofia, així com al màster en Arqueologia i en diversos programes propis de la Universitat de València, entre els quals destaca Nau Gran. A més d’aquesta vinculació amb la formació al llarg de la vida, ha participat en diferents projectes d'innovació docent i forma part del grup consolidat d'innovació educativa METARQ UV.
La seua activitat investigadora se centra en la cultura ibèrica, especialment en els estudis sobre poblament i territori, ceràmica, metal·lúrgia, apicultura i els processos de romanització de les societats indígenes. Ha dirigit excavacions arqueològiques en diversos jaciments valencians, entre els quals la Casa de la Cabeza (Requena), Los Chotiles (Sinarcas) i, des de 2017, el poblat ibèric del Pico de los Ajos (Iàtova), a més de participar en projectes internacionals desenvolupats a Pompeia, Sardenya i Tunísia. Actualment és coinvestigador principal d'un projecte nacional dedicat a l'estudi del poblament ibèric i de l'impacte de la conquesta romana a la Ribera del Xúquer. La posada en valor del patrimoni arqueològic ibèric ha constituït igualment una de les seues principals línies de treball, amb la redacció de dos plans directors.
Pel que fa a la gestió universitària, és cap d'iniciatives del Vicerectorat de Cultura, Esports i Vincle Social, coordinant el programa Unisocietat a diferents seus (Requena, Bétera i Cullera) i ha dirigit més d'una desena d'universitats estacionals dedicades a la divulgació del coneixement i la connexió de la Universitat amb el territori.
