Hilari Garcia dirigint Orquestra Filharmònica de la Universitat en Serenates.

El festival Serenates ha conclós aquest dijous la seua 39a edició després de reunir més de 4.000 espectadors al claustre del Centre Cultural La Nau de la Universitat de València. Coproduït per la Universitat de València i l’Institut Valencià de Cultura (IVC), amb el patrocini de la Diputació de València i l’Ajuntament de València – València Music City, i la col·laboració del Palau de la Música de València, l’Escola d’Art i Superior de Disseny de València i la Fundació General de la Universitat de València, el certamen ha tornat a consolidar-se com una de les grans cites culturals de l’estiu valencià. L’edició ha registrat una ocupació mitjana superior al 90 % i nombrosos concerts han exhaurit les localitats.

L’edició de 2026 ha sigut especialment significativa per dos motius. Per primera vegada, Serenates ha avançat el seu inici al 20 de juny per sumar-se a la celebració de la Fête de la Musique, una iniciativa que cada 21 de juny ompli de concerts gratuïts carrers i espais públics d’arreu del món. A més, el festival ha assolit una projecció internacional gràcies a la retransmissió del seu concert inaugural pel canal cultural europeu ARTE, dins de la programació especial europiano. El recital, protagonitzat per l’Orquestra de València sota la direcció d’Alexander Liebreich i amb el pianista japonés Mao Fujita com a solista, ha convertit el claustre de La Nau en l’únic escenari espanyol present en una emissió que ha connectat onze ciutats europees i ha acostat Serenates a milions d’espectadors. Aquesta activitat ha sigut possible gràcies a València Music City, iniciativa impulsada per l’Ajuntament de València i el Palau de la Música.

Al llarg de dotze concerts, Serenates ha tornat a reivindicar la diversitat com una de les seues principals senyes d’identitat. La programació ha combinat grans formacions simfòniques, música de cambra, creació contemporània, jazz, flamenc, música d’autor, cineconcert, dansa inclusiva i propostes interdisciplinàries, reunint en un mateix escenari artistes de projecció internacional, intèrprets valencians i formacions universitàries.

La música simfònica ha obert i ha recorregut bona part del festival amb la participació de l’Orquestra de València, protagonista del concert inaugural, i de l’Orquestra Filharmònica de la Universitat de València, dirigida per Hilari Garcia, que ha presentat un espectacle en què la interpretació musical ha dialogat amb una proposta d’il·luminació en directe. La creació contemporània també ha ocupat un lloc destacat amb l’estrena absoluta de Calix maudit, del compositor valencià Joan Gómez-Alemany, interpretada per l’Orfeó Universitari de València.

El festival ha mantingut així mateix la seua aposta pel diàleg entre disciplines i llenguatges artístics amb propostes com el cineconcert de Les aventures del príncep Achmed o Descalços, de la companyia Entrelazados, que ha acostat al públic una proposta de dansa inclusiva. A això s’han sumat la música d’autor de Christina Rosenvinge, que ha presentat Los versos sáficos en format de trio; el recital de la pianista Elena Font; el projecte Roneando, del saxofonista Perico Sambeat junt amb el seu Quintet Flamenc; el concert de la Banda Simfònica Unió Musical l’Horta de Sant Marcel·lí, en col·laboració amb el Certamen Internacional de Bandes Ciutat de València; la celebració del vinté aniversari del Cor de Dones A cau d’orella; l’actuació de la cantant i contrabaixista Tonina i el concert de cloenda d’Harmonia del Parnàs amb Passió barroca, una proposta que ha fusionat música històrica i dansa.

Un dels trets més destacats d’aquesta edició ha sigut el seu ferm compromís amb la igualtat. Més del 62% de les artistes participants han sigut dones. Aquesta aposta ha estat present tant en la participació d’intèrprets com Christina Rosenvinge, Elena Font o Tonina i del Cor de Dones A cau d’orella, com en la recuperació i interpretació d’obres de compositores de diferents èpoques, des d’Hildegarda de Bingen i Chiara Margarita Cozzolani fins a Joan Tower, Elisabeth Lutyens, Merche Femenía o Eva Ugalde.

Serenates ha mantingut així mateix el seu compromís amb la creació valenciana, el suport als joves intèrprets i la innovació artística, amb estrenes absolutes, projectes interdisciplinaris i col·laboracions amb institucions culturals de la ciutat, reafirmant un model que combina excel·lència artística, servei públic i difusió del patrimoni cultural.

A les portes de la seua quarantena edició, Serenates continua consolidant un projecte que converteix el claustre històric de La Nau en un espai de trobada entre la música, el patrimoni i la ciutadania.

Galeria d'imatges

Serenates 2026. Resum gràfic de la 39a edició del festival d'estiu