El professor José Vicente Bagán, referent nacional i internacional en medicina bucal i patologia oral, repassa la seua extensa trajectòria acadèmica, investigadora i assistencial, marcada per la seua vinculació a la Universitat de València i a l’Hospital General Universitari de València, i reflexiona sobre el significat de la seua recent incorporació com a Acadèmic Numerari de l’Acadèmia de Ciències Odontològiques d’Espanya, així com sobre els reptes presents i futurs de la professió odontològica.

TRAJECTÒRIA PROFESSIONAL

• Mirant arrere, quins moments destacaria com a determinants en la seua trajectòria docent, investigadora i assistencial?

Com a determinants en la meua trajectòria docent i investigadora hi ha hagut tres moments. El primer, quan l’any 1990, després de concurs d’oposició, vaig obtindre la Càtedra de Medicina Bucal a la Universitat de València. Va ser la primera càtedra d’Estomatologia en què l’examen es va desenvolupar a la mateixa Universitat de València, ja que anteriorment les oposicions a aquests concursos se celebraven totes a Madrid, on va obtindre la càtedra el professor José Antonio Canut Brusola, primer catedràtic d’Estomatologia a la nostra Universitat. Jo vaig ser el segon a obtindre la càtedra. Quan la vaig aconseguir, tenia 33 anys.

Un altre moment important de la meua trajectòria va ser quan, l’any 1993, tres anys després de la càtedra i, per tant, amb 36 anys, em vaig presentar a una altra oposició —concurs lliure— per a la plaça de cap de Servei d’Estomatologia del llavors Hospital Provincial de València, plaça que vaig obtindre. És l’hospital que hui es coneix com l’Hospital General Universitari de València.

Finalment, no he d’oblidar que, en el Consell de Govern de la Universitat de València, vaig ser votat i elegit, amb vot secret, com a primer director de l’Escola de Doctorat de tota la Universitat de València, escola que, com sabem, té la responsabilitat de tots els doctorats existents a la nostra Universitat. Posteriorment, després de quatre anys, vaig ser reelegit per quatre anys més, des de 2019 fins a 2023. Per tant, vaig exercir aquesta tasca durant huit anys, en els quals vam establir els reglaments i les normes de funcionament dels doctorats a la nostra Universitat.

També vull assenyalar, a l’Hospital General Universitari de València, el meu nomenament com a director de Docència i Investigació de l’hospital i dels centres associats; allí em va correspondre organitzar la docència i la investigació, des de 2015 fins a 2020, dels estudiants de grau de Medicina, Infermeria, Odontologia, Farmàcia i Psicologia que acudien a realitzar les seues pràctiques hospitalàries des de la Universitat de València.

• Com ha influït la Universitat de València en la seua carrera i en el seu model de comprensió de la professió?

La universitat, per a mi, representa el major valor que puc destacar en la meua trajectòria, juntament amb el meu treball a l’hospital amb pacients. La Universitat de València ha tingut un impacte determinant en la meua carrera i en la manera com comprenc la professió, tant des del punt de vista acadèmic com humà. Em va oferir una sòlida base teòrica, però també va estimular un enfocament crític, interdisciplinari i rigorós en la pràctica professional. Aquesta es basa en l’anàlisi, l’ètica i la responsabilitat social.

És destacable la relació que s’estableix a la Universitat amb el professorat i el personal investigador, la disposició al diàleg i la connexió amb el context social i cultural, enfortint una perspectiva professional compromesa amb la qualitat, la millora constant i el servei a la comunitat. En general, la Universitat de València no sols va aportar a la meua preparació tècnica, sinó que també va contribuir a establir un model professional basat en la vocació pública, el pensament crític i la rigorositat.

PRESA DE POSSESSIÓ I SIGNIFICAT PERSONAL

• Què ha suposat per a vosté ingressar com a Acadèmic Numerari a l’Acadèmia de Ciències Odontològiques d’Espanya?

Per a mi, ser Acadèmic Numerari de l’Acadèmia de Ciències Odontològiques d’Espanya ha sigut un gran honor, com també ho va ser quan vaig ser elegit Acadèmic de Número de la Reial Acadèmia de Medicina de la Comunitat Valenciana, tant a nivell personal com professional. Suposa el reconeixement a una carrera enfocada en la investigació, la docència i l’exercici clínic, i al mateix temps implica un compromís sòlid amb l’ètica professional, el rigor científic i l’excel·lència.

Formar part d’aquesta institució significa contribuir activament al progrés del saber odontològic, participar en el diàleg científic i cooperar en projectes que promoguen la capacitació contínua i l’optimització de la salut bucodental a la nostra comunitat. En resum, és un estímul per a continuar treballant amb vocació de servei i contribuir, a partir de l’experiència, al desenvolupament present i futur de l’odontologia a Espanya.

• Quins objectius o línies de treball li agradaria impulsar des de la seua posició com a membre de l’Acadèmia?

Com a membre de l’Acadèmia de Ciències Odontològiques d’Espanya, la meua intenció és fomentar els objectius estratègics i les línies de treball que s’ajusten a la projecció social, el progrés professional i l’excel·lència científica, estimulant la investigació científica d’alta qualitat, promovent iniciatives col·laboratives interdisciplinàries i el traspàs de coneixements des de l’àmbit acadèmic cap a la pràctica clínica fonamentada en l’evidència científica.

Considere de gran importància fomentar la capacitació contínua i l’actualització en l’àmbit professional, donant suport a la creació de fòrums, cursos i activitats científiques que permeten als odontòlegs mantindre’s al dia de les innovacions tecnològiques, els biomaterials, la digitalització i les noves teràpies.

MISSATGE PER AL COL·LECTIU PROFESSIONAL I L’ESTUDIANTAT

• Quin consell donaria a les noves generacions de professionals en odontologia que s’estan formant hui en dia?

A les noves generacions d’odontòlegs els donaria alguns consells fonamentals, tant en termes tècnics com humans. Un dels principals és no deixar mai d’adquirir coneixements. L’odontologia avança amb rapidesa: mètodes mínimament invasius, tecnologies digitals i nous materials. La formació contínua forma part de la professió; no és una opció, sinó una necessitat.

No hem d’oblidar la importància d’establir una base humana i ètica sòlida. Abans que dents, atenem persones. Quan s’escolta el pacient, s’explica de manera clara i s’actua amb honestedat, es crea confiança i això té un impacte significatiu a llarg termini.

Hem d’impulsar i intentar treballar en equip. Ningú no té tot el coneixement. La pràctica clínica s’enriqueix de manera notable en aprendre de col·legues, tècnics, auxiliars i experts. En síntesi: humanitat, ètica professional i excel·lència tècnica.

• Hi ha algun missatge que li agradaria transmetre a la comunitat de ClíniquesUV i a la Facultat de Medicina i Odontologia?

Vull manifestar el meu agraïment més sincer a la Facultat de Medicina i Odontologia i a tota la comunitat de ClíniquesUV, als seus membres i, en particular, al seu director, el professor José M. Almerich Silla, com a director de la Fundació Lluís Alcanyís. Vull destacar el compromís invariable amb una educació d’alta qualitat, un tracte humà i una pràctica clínica excel·lent. El treball que duen a terme, tant en l’àmbit acadèmic com en l’assistencial, té un impacte real i positiu en la societat i en la formació dels futurs professionals sanitaris odontòlegs.

PREGUNTES SOBRE LA SEUA ESPECIALITZACIÓ

• Ha sigut reconegut com un dels professionals més qualificats en patologia oral. Quin ha sigut el motor principal que ha impulsat la seua dedicació a aquesta disciplina?

Es pot sintetitzar en la combinació de diverses motivacions fonamentals. La vocació clínica centrada en el pacient: representa el repte de diagnosticar lesions orals complexes i, sobretot, la repercussió que pot tindre un diagnòstic precoç en malalties greus com el càncer oral. Això constitueix un estímul constant.

Al mateix temps, l’interés acadèmic i científic en la patologia oral, que és un àmbit en què conflueixen la investigació bàsica, la clínica i la histopatologia. Açò conforma un camp ideal per a entrellaçar la pràctica clínica amb la investigació, fet que afavoreix una carrera universitària adequada i una producció científica sòlida.

• Quines necessitats o mancances actuals detecta en la investigació de la patologia oral?

Les més importants són la promoció i el desenvolupament del diagnòstic precís i precoç d’algunes malalties, així com l’absència de biomarcadors fiables i disponibles per a la identificació primerenca de lesions potencialment malignes i del càncer oral. Un altre aspecte a destacar és la necessitat de normalitzar els criteris diagnòstics.

Les disparitats en la classificació clínica i histopatològica de nombroses lesions orals continuen existint, cosa que dificulta la comparació d’investigacions i l’estandardització dels protocols a utilitzar. D’altra banda, es necessiten més estudis de translació a la pràctica clínica, ja que encara hi ha, en alguns camps, una diferència entre els descobriments de laboratori i la seua aplicació en la clínica quotidiana.

•